Que bonic és el turisme!

En aquestes èpoques de l'any en que, poc o molt, tothom té uns quants dies de vacances te n'adones de l'estupidesa humana, sobretot quan t'ho mires una mica des de fora i intentant imaginar què pensaria de nosaltres una civilització extraterrestre que ens observés des de fora.

"Vacances" és un terme que deu provenir del llatí suposo però sóc molt profà en matèria lingüísitca, ara bé, no cal ser un erudit per adonar-se que de "vacances" a "vagància" no hi dèu haver massa diferència a nivell d'arrels lingüístiques. El cas és que poc a poc anem perdent de vista que les vacances són per descansar, fins arribar al punt de pensar que, potser, enlloc de "vacances" les hauríem d'anomenar "estressant-se's".

"Què faràs aquestes vacances?"-et pregunta la gent. I tu respons: "no ho sé, res". Aleshores ells, mantenint el seu centre de gravetat inmòbil llencen una mica el cap cap enrere i deixen anar un expressiu: "ah"- que sempre va acompanyat d'um: "jo me'n vaig a jordània"*

((*) Jordània, Suïssa, París, Londres, NY...tant se val)

I tu penses: "joder...sóc un pringat. Em quedaré a casa veient, una darrere l'altra totes les pel·lícules que, per l'època de l'any, són de rigor: Ben-uhr, Els deu manaments, Jesus de natzaret, Rei de reis (i tot el llarg etcètera que tots tenim en ment) mentre la gent se'n va de picos pardos per Europa!"

El cas és que després, quan estàs a casa avorrit i pensant en l'enveja que et fa la gent que se'n va por ahí, poses la tele i surt la informació del trànsit i, tot seguit, com si es dissolés en un gran got d'aigua calenta, tota l'enveja que senties desapareix:
17 km de cua a l'AP7 a Tarragona, cues interminables per facturar al Prat, vols perduts per culpa de les cues, presses corredisses...uf! de bon una me n'he salvat tu! visca la precarietat vacacional!

La gent se'n va de casa per desconnectar, per canviar d'aires, per descansar i es troben atrapats en infernals embussos de trànsit que els fan perdre mig dia de vida i mig miocardi als cors neguitosos, per arribar tard, cansats i de mal humor a un apartament en el que estaran molt menys còmodes que a casa seva i, a sobre, amb el company de feina com a veí, o amb el veí que no et cau bé al pis de sota...sempre, sempre acabes troban-te algú. I a sobre, algú que no et cau bé i que et fa veure que les teves vacances no eren tan excepcionals com creies, i que, a sobre et fa adonar que el teu gust per viatjar és tan pèssim com el del jilipolles amb el que t'acabes de trobar. Però tot això és normal, perquè recorda, tothom venia a la mateixa direcció que tu; per això hi havia l'embús!

Els que opten per l'avió pateixen un tràfec diferent, per vé que no molt més agradable. Has d'arribar a l'aeroport, que no té perquè ser cosa fàcil, i un cop allà intentar facturar les maletes abans que es tanqui l'hora d'embarcament. Falten 10 minuts perquè això passi, encara tens 4 parelles al teu davant que estan facturant fins i tot a l'agüela, i a sobre, el noi que s'encarrega del check-in és un sapastre que no sap enganxar bé les etiquetes a les nanses de les maletes i que porta mitja hora tontejant amb la companya del seu costat que, per cert, va molt més depressa fent que, la cua en la que ella despatxa vagi molt més ràpid que la teva i llavors recordes que fa una hora t'havies canviat de cua perquè veies que en la del noi hi havia menys gent...i ara entens per què!

Si no perds el vol, arribaràs al teu destí, a un lloc que no coneixes de res, amb massa equipatge i et cagaràs amb l'operardor turístic perquè l'hotel que t'han venut només s'assembla al del catàleg en els botons de l'ascensor i, a sobre, t'hauràs de passejar per els carrers d'on sigui que hagis anat a parar amb la motxilla penjada al davant perquè algú ja s'ha encarregat de dir-te que allà, hi ha molt mangui de turistes (això us ho diran d'Itàlia, Londres, Barcelona, Turquía, Egipte, etc).

En definitiva, que la gent que va de vacances se la reconeix de seguida perquè estan cremats (i no em refereixo només al color gamba típicament guiri), enfadats, perduts, i amb la motxilla penjada sobre la panxa...i el pitjor, sabent que a la tornada hauran de soportar de nou les caravanes a la carretera i el mal tràngol dels aeroports.

Imagineu-vos que sou marcianos i que des del vostre OVNI gti observeu tot això: Quan els humans tenen temps lliure per descansar es dediquen a ...patir i agobiar-se!! envair ciutats i amogollonar-se al voltant d'un plat de paella dolenta en una terrassa on passen cotxes a mig metre.... Millor no envaïm la Terra, que com descobreixin la vida extraterrestre ens monten un Marina d'Or a Plutó i col·lapsen les autopistes interestel·lars perquè, per norma general, descansar tranquils a casa, amb una cerveseta i mirant fotos de quan érem petits, no se'ls dóna bé a aquests humans...

Visca la vagància! ui...me'n vaig, que fan "Las sandalias del pescador"! Passi-ho bé!

tinc pipi

Les persones tenim la virtut de complicar-nos la vida gratuïtament de la manera més absurda escudant-nos en l'excusa de la modernitat, de ser més in o estar més a la última. Entenc que cal adaptar-nos als nous temps, evolucionar i entendre el món que ens envolta, però potser no cal dur-ho a extrems. Per exemple, quan ens decidim a anar al lavabo:

Són les 18:30h, d'aquí mitja hora començo anglès i vaig a fer un cafetó per fer una mica de temps. Entro a una cafeteria i en un petit mostrador a la meva dreta hi veig exposat un apetitós donut de xocolata. Peco. No tinc gana però la gula és una amiga plasta que sempre m'acompanya. Com que el meu propòsit a l'hora d'entrar a la cafetería era prendre un cafetó, també me'n demano un. Sec a una petita tauleta i espero a que em portin el cafè i el donut.

Al cap d'una estona m'agafen ganes d'anar a fer un riu; ens passa sovint a les persones, i senyalant una porta que queda a la meva esquerra pregunto al cambrer si aquella és la porta del lavabo. Em respon assentint amb el cap. Així que m'aixeco i entro al lavabo i davant meu em trobo dues portes. El llum està apagat i com que no conec el local no sé quin dels dos és l'urinari d'homes. Podria encentre el llum, però no m'atrau la idea de refregar la mà per la paret d'un lavabo "públic" fins trobar l'interruptor.

Solució? mirar d'aprop el cartellet i veure quin lavabo és el d'homes.

En la porta de la meva esquerra, s'hi veu un petit cartronet rectangular en el que hi ha dibuixada una figura rubbensiana nua, d'esquena, que està pentintant-se mentre es mira en un mirall.

En la porta de la meva dreta, la metixa figura, que no s'està pentinant.

Els dibuixos són molt macos, però...quin és el lavabo d'homes? Per eliminació, dedueixo que la figura que no es pentina, i encerto. Serà que els nois no ens pentinem.

Tant costa escriure "Dones" a un cantó i "Homes" en l'altre? Per què ens entestem en complicar-ho? En alguns locals et trobes un Sol i una Lluna. Molt bé, el Sol és masculí i la Lluna femení. Això és lògic perquè el Sol és una estrella i la Lluna un satèl·lit. Algun altre cop m'he trobat un Volcà. Així de primeres: lavabo d'homes o de dones? Depèn del que hi hagi en l'altra porta! i decideixes per eliminació: si en l'altra porta hi ha un cohet, una pistola, un tren...serà que el volcà és el de dones. I si el que hi trobem és un bosc, una planta, o una fruita; serà que el volcà és el d'homes.

Per quan un local en el que en el lavabo d'homes i trobem una bola vermella i en el de dones una vola taronja? Sí home sí!! la bola vermella és Mart, i la bola taronja és Venus! si està claríssim. Mart era el déu de la guerra i Venus la deesa de la bellesa; per tant, el d'homes és Mart i el de dones és Venus.

Però què cony passa!? que només vull anar a pixar coi! si vull enigmes ja llegiré el Codi DaVinci un altre cop! Que això m'agafa amb 70 anys i fluixera de pròstata i em pixo a terra! Que al darrere de la porta hi ha una tassa de wàter que fa molta pudor i en la que, segurament, hi ha una lleparada de l'última cagarada home! deixa la poesia visual per un altre moment; aquí la gent s'hi caga i s'hi pixa!

Què volen? que la caguem (mai millor dit) en resoldre l'enigma i que protagonitzem una situació violenta? no en tinc cap ganes de trobar-me de cara amb una senyora amb la faixa a mig pujar; i segur que les noies no es daleixen per trobar-se de cara un paio que juga a fer punteria al forat del pixadero i a gastar la pastilleta blava que hi posen (sí, això és el que fem).

Potser per això les noies van sempre en grup al lavabo; perquè entre totes poden decidir millor quin és el lavabo adequat.

Un gran món el dels lavabos de bar; un gran món...

Si algun dia tinc un bar propi, al lavabo de paios hi dibuixaré una gran polla! i en el de dones un tros de cony! ni eufemismes visuals ni res home! les coses clares!

Us convido a que compartiu amb mi en aquest blog els dibuixos surrealistes que us aneu trobant pel món dels bars i demés. A veure què en traiem! Mentrestant, jo portaré un orinal a la motxilla pel que pugui ser.