Euskadi. Petit racó del món on, per activa i per passiva, es passen sistemàticament pel forro els drets humans bàsics. Els uns en nom de la "llibertat" i els altres en nom de la "justícia". I al final, entre una cosa i l'altra s'ha acabat formant una estranya amalgama difícil de digerir en la que ni uns ni els altres i, sobretot, absolutament ningú pot estar-hi content.

Aquest darrer més hem pogut ser testimonis d'un nou capítol de l'etern joc de despropòsits que suposo la política estatal i comunitària amb les eleccions al Parlament Basc. Ara resulta que PSOE i PP podrien pactar a Euskadi per tal de treure del poder als nacionalistes mentre que a Madrid aquestes dues agrupacions polítiques es tiren els trastos pel cap acusant-se mútuament de frau, d'espionatge, de corrupció, de nepotisme...i les demandes judicials entre uns i altres van que volen.

En què quedem? Si ja teníem sospita de que la política d'aquest país no era més que un circ, ara ja en veiem el cartell amb lletres lluminoses que anucnia CIRCUS!

I si ens hi aturem a pensar una mica més, la cosa es torna, si cap, encara més aberrant:

La creuada del PP per il·legalitzar sistemàticament partits polítics bascos funciona com una màquina ben engrassada; i més quan el PSOE els fa de palmero.

D'acord que és indignant que responsables d'un partit polític no condemnin els atemptats perpetrats per la banda terrorista ETA; i d'acord que l'enaltiment del terrorisme suposa un delicte; però il·legalitzar un partit polític és ètic en democràcia? No ho és! no es pot il·legalitzar un partit que representa el reflex de la voluntat d'una part del poble. Quina democràcia és aquesta? Compte! perquè el PP i el PSOE sumen prou majoria al congrés com per, si volen, proposar la il·legalització del partit polític que vulguin perquè, malgrat que el poder judicial hauria de ser un òrgan independent, des que els jutges del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional són escollits a dit per els líders polítics d'aquests dos partits que cap d'aquests dos òrgans jurídics ho són d'independents.

I a més: Amb quina poca vergonya poden PP i PSOE il·legalitzar un partit polític? en base a què? al codi civil? al codi penal? ambdós inscrits en el marc de la constitució??

D'acord que l'enaltiment del terrorisme és il·legal, i no condemnar un atemptat (que ja em direu de què serveix fer-ho, però buenu) és una opció personal (recordeu la llibertat de pensament??). Però que me'n dieu de la corrupció? què me'n dieu de l'estafa? que me'n dieu del nepotisme? això són DELICTES! Sí, delictes. No parlem de si és o no políticament correcte; estem parlant de delictes. I si són els delinqüents qui manen en aquest estat de merda ja em direu a on anirem a parar. Si són els delinqüents qui il·legalitza partits per eliminar competència expliqueu-me per què ningú no se'n queixa.

Podria algun il·luminat establir una diferència significativa entre el govern espanyol i la Camorra Napolitana? Ells manen, dominen la policia, i són corruptes.

Potser hauriem de canviar el títol de la Constitució per passar a anomenar-la GOMORRA.

President Obama

Els que llegiu aquest blog des de fa algun temps ja haureu detectat la meva predilecció per Barack Obama; i tenint en compte que aquesta setmana s'ha fet la cerimònia de la seva investidura com a president dels Estats Units trobo que és molt oportú fer-ne una petita reflexió aquí.

Ja he escrit sobre els motius de la meva admiració cap aquest afroamericà que ha arribat a ser president; crec que ara toca escriure sobre els per què de les meves esperances i sobre si un home sol pot ser capaç de donar un tomb radical al funcionament del nostre decadent món.

Davant les veus dels escèptics que darrerament s'estan alçant en vers les capacitats d'Obama i en vers la frustració que, segons diuen, tots viurem fruit d'unes espectatives sobredimensionades, em veig obligat a defensar i a argumentar les meves esperances que són les de molts. Davant aquells que es deixen endur per un pessimisme que anomenen "realitat" em veig obligat a fer-los veure que és el seu propi pessimisme qui els arrossega; perquè són persones com els que ara dubten després d'haver-se alçat amb l'estandart d'Obama a les mans qui poden fer trontollar el seu projecte.

Crec que la missió de tots, americans i no americans, en aquest moment és la de confiar, la de somiar, la de col·laborar per construir aquests somnis perquè només així serà possible que entre tots ho aconseguim.

La força de l'esperança, la força de la confiança que ens projecta l'ombra d'Obama és la mateixa força que pot fer que tot això canvïi. Que la confiança que ell ens dóna es reinverteixi en els mercats; que l'esperança que ell ens irradia es reinverteixi en les nostres accions de cada dia. Perquè si el despatx Oval només està ocupat per una persona, el món el formem tota la resta i som tots nosaltres qui hem de contribuir a que aquest únic home pugui redirigir tot el nostre món cap a una direcció correcta.

Aquells qui s'anomenen escèptics jo els anomeno traïdors de la causa humana que avui ens incumbeix perquè l'assoliment d'aquesta causa depèn directament de la confiança que tots tinguem en els nostres somnis i en les nostres possibilitats. I la figura de Barack Obama ha arribat fins on ha arribat perquè molts de nosaltres, de nou americans i no americans, hem vist en ell el reflex dels nostres somnis. No posem doncs traves al seu pas perquè amb ell viatja el nostre futur.

Jo confio en ell.

Raons per envair Andorra

Andorra, el país dels pirineus! o Andorra, l'escapada!...Andorra, Andorra, Andorra, Andorra!!..joder! ni que fossin els Estats Units o la Xina; per favor!

Andorra és una petita cagadeta de mosca al mig de les muntanyes, plena de tabac dolent barat i alcohol amb els mateixos adjectius. També són aplicables els mateixos adjectius a la policia andorrana (especialista en crear tals embussos de trànsit que poden arribar a colapsar tot el putu país...que ja sabem que no es molt gran, però és que per la mateixa regla de tres tampoc poden cabre-hi tants cotxes!!), a les carreteres andorranes, a la seva política econòmica...etc.

És a dir, que realment el que hauríen de dir és: "Andorra, el país lleig, col·lapsat, dolent i barat! vine i trafica amb nosaltres!".

El lema de l'Escapada sí que té més sentit! perquè la veritat és que escapar d'Andorra és una puta quimera! com pot ser tan difícil! Collons! si hi ha una merda d'scalextric a mode de xarxa viària doncs que siguin conseqüents i que no facin pistes d'esquí sobredimensionades a les seves possiblitats d'accés, ni fotin botigues per tot arreu si no poden fotre pàrkings cony! que si volen agafar tanta gent que haguessin fotut el putu país al mig dels monegros òstia! i l'haguessin fet més ample cony! que al mig de tanta muntanya no hi cap res! i per si fos poc, els putus guàrdies de trànsit, que per cert van vestits com els basurerus de Port Aventura, encara la lien més! És matemàtic: després d'un embús de mitja hora, segur que acabes passant pel costat d'un guàrdia que va bufant el pitu com el subnormal de Torrente 2 i, a partir d'allà, ja no hi ha embús....fins que albiris el proper guàrdia a 2km que estarà liant el seu embús particular.

Putu país! Si no saben fer bé les coses que no les fotin! si la seva superfície és més petita que un pis de protecció oficial que fotin un aforamen limitat al cony de país ostia! Ah no, clar, que si no llavors no poden fer diners gràcies a la gent que trafica amb el tabac dolent i barat i el whisky i tot això.

És un país de fireta....que quina raó d'existir té? la de causar càncer de pulmó i sirrosi als seus veïns del sud? au va! i a més, la caca i el pipi dels andorrans qui la neteja? si no tenen ni depuradora!! els hi hem de rentar el cul els de baix? I una merda home!

Des d'aquí faig una crida a tothom perquè feu un boicot a Andorra! i aquells que no hi esteu d'acord, aneu a Andorra i quan veieu lo bé que us ho passeu ja us afegireu al boicot ja.

I a més, perquè això no pugui tornar a repetir-se, emplaço a tots aquells que tingueu previst viatjar a la zona properament, que cada cop que travesseu l'Aduana deixeu un totxo; per anar construint, poc a poc, una presa a la frontera i, al final, construir un embassament de mida curiosa entre Catalunya i França. Els primers dies estarà plè de cigarrets flotant...i algun cadàver, però no passa res, la majoria són portuguesos.

Col·laboreu i arreglem una mica entre tots el sud d'Europa! Andorra caca! Andorra caca!

Ara sembla que sí que si

"Any nou vida nova" sempre hem sentit dir. I gairebé sempre, al cap d'un parell o tres de dies ens preguntem: vida nova? de què?. I és que gairebé sempre passa que qualsevol dia de gener de l'any nou que tot just comença es podria dissimular sense gaire esforç en el desembre passat. Però aquest cop no; serà perquè l'any nou és realment 9 o serà per el que serà, però el cas és que per mi sí que suposarà una vida nova.

Ara sí, ja tinc unes lluents claus noves per estrenar, a punt per desvirgar els panys del meu piset nou! Si tot va bé, en qüestió d'una setmana ja estaré operatiu al cent per cent al meu nou zulo de la dreta de Riera Blanca a punt per gaudir de la llibertat en el sentit més absolut d'aquesta maltractada paraula; independència, gallumbisme gratuït i menjar saborós i molt poc sà. Veure el futbol, beure birra, no fer-me el llit....siiiiiiiiii!!!! I estudiar, clar. I preparar-me les classes, i la feina i etc. Però no vull parlar de coses tristes ara que, per fi, sembla que les coses comencen a anar-me de cara.

No puc evitar esbossar un sumriure irreprimible quan penso en la meva música, el meu tò de llum, el meu silenci, els meus llibres; perquè a partir d'ara el meu temps lliure serà, per fi MEU. La decisió de quan dino, quan sopo, què dino, què sopo, quan vaig cap a casa, quan marxo cap a Valls, quan me'n torno a la ciutat gris; tot això només ho hauré de consultar i consensuar amb mi mateix i això és quelcom al que no sé si m'acostumaré. És fantàstic!!! YUHUUUUUUUUUUUUU!!!