Euskadi. Petit racó del món on, per activa i per passiva, es passen sistemàticament pel forro els drets humans bàsics. Els uns en nom de la "llibertat" i els altres en nom de la "justícia". I al final, entre una cosa i l'altra s'ha acabat formant una estranya amalgama difícil de digerir en la que ni uns ni els altres i, sobretot, absolutament ningú pot estar-hi content.

Aquest darrer més hem pogut ser testimonis d'un nou capítol de l'etern joc de despropòsits que suposo la política estatal i comunitària amb les eleccions al Parlament Basc. Ara resulta que PSOE i PP podrien pactar a Euskadi per tal de treure del poder als nacionalistes mentre que a Madrid aquestes dues agrupacions polítiques es tiren els trastos pel cap acusant-se mútuament de frau, d'espionatge, de corrupció, de nepotisme...i les demandes judicials entre uns i altres van que volen.

En què quedem? Si ja teníem sospita de que la política d'aquest país no era més que un circ, ara ja en veiem el cartell amb lletres lluminoses que anucnia CIRCUS!

I si ens hi aturem a pensar una mica més, la cosa es torna, si cap, encara més aberrant:

La creuada del PP per il·legalitzar sistemàticament partits polítics bascos funciona com una màquina ben engrassada; i més quan el PSOE els fa de palmero.

D'acord que és indignant que responsables d'un partit polític no condemnin els atemptats perpetrats per la banda terrorista ETA; i d'acord que l'enaltiment del terrorisme suposa un delicte; però il·legalitzar un partit polític és ètic en democràcia? No ho és! no es pot il·legalitzar un partit que representa el reflex de la voluntat d'una part del poble. Quina democràcia és aquesta? Compte! perquè el PP i el PSOE sumen prou majoria al congrés com per, si volen, proposar la il·legalització del partit polític que vulguin perquè, malgrat que el poder judicial hauria de ser un òrgan independent, des que els jutges del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional són escollits a dit per els líders polítics d'aquests dos partits que cap d'aquests dos òrgans jurídics ho són d'independents.

I a més: Amb quina poca vergonya poden PP i PSOE il·legalitzar un partit polític? en base a què? al codi civil? al codi penal? ambdós inscrits en el marc de la constitució??

D'acord que l'enaltiment del terrorisme és il·legal, i no condemnar un atemptat (que ja em direu de què serveix fer-ho, però buenu) és una opció personal (recordeu la llibertat de pensament??). Però que me'n dieu de la corrupció? què me'n dieu de l'estafa? que me'n dieu del nepotisme? això són DELICTES! Sí, delictes. No parlem de si és o no políticament correcte; estem parlant de delictes. I si són els delinqüents qui manen en aquest estat de merda ja em direu a on anirem a parar. Si són els delinqüents qui il·legalitza partits per eliminar competència expliqueu-me per què ningú no se'n queixa.

Podria algun il·luminat establir una diferència significativa entre el govern espanyol i la Camorra Napolitana? Ells manen, dominen la policia, i són corruptes.

Potser hauriem de canviar el títol de la Constitució per passar a anomenar-la GOMORRA.

President Obama

Els que llegiu aquest blog des de fa algun temps ja haureu detectat la meva predilecció per Barack Obama; i tenint en compte que aquesta setmana s'ha fet la cerimònia de la seva investidura com a president dels Estats Units trobo que és molt oportú fer-ne una petita reflexió aquí.

Ja he escrit sobre els motius de la meva admiració cap aquest afroamericà que ha arribat a ser president; crec que ara toca escriure sobre els per què de les meves esperances i sobre si un home sol pot ser capaç de donar un tomb radical al funcionament del nostre decadent món.

Davant les veus dels escèptics que darrerament s'estan alçant en vers les capacitats d'Obama i en vers la frustració que, segons diuen, tots viurem fruit d'unes espectatives sobredimensionades, em veig obligat a defensar i a argumentar les meves esperances que són les de molts. Davant aquells que es deixen endur per un pessimisme que anomenen "realitat" em veig obligat a fer-los veure que és el seu propi pessimisme qui els arrossega; perquè són persones com els que ara dubten després d'haver-se alçat amb l'estandart d'Obama a les mans qui poden fer trontollar el seu projecte.

Crec que la missió de tots, americans i no americans, en aquest moment és la de confiar, la de somiar, la de col·laborar per construir aquests somnis perquè només així serà possible que entre tots ho aconseguim.

La força de l'esperança, la força de la confiança que ens projecta l'ombra d'Obama és la mateixa força que pot fer que tot això canvïi. Que la confiança que ell ens dóna es reinverteixi en els mercats; que l'esperança que ell ens irradia es reinverteixi en les nostres accions de cada dia. Perquè si el despatx Oval només està ocupat per una persona, el món el formem tota la resta i som tots nosaltres qui hem de contribuir a que aquest únic home pugui redirigir tot el nostre món cap a una direcció correcta.

Aquells qui s'anomenen escèptics jo els anomeno traïdors de la causa humana que avui ens incumbeix perquè l'assoliment d'aquesta causa depèn directament de la confiança que tots tinguem en els nostres somnis i en les nostres possibilitats. I la figura de Barack Obama ha arribat fins on ha arribat perquè molts de nosaltres, de nou americans i no americans, hem vist en ell el reflex dels nostres somnis. No posem doncs traves al seu pas perquè amb ell viatja el nostre futur.

Jo confio en ell.

Raons per envair Andorra

Andorra, el país dels pirineus! o Andorra, l'escapada!...Andorra, Andorra, Andorra, Andorra!!..joder! ni que fossin els Estats Units o la Xina; per favor!

Andorra és una petita cagadeta de mosca al mig de les muntanyes, plena de tabac dolent barat i alcohol amb els mateixos adjectius. També són aplicables els mateixos adjectius a la policia andorrana (especialista en crear tals embussos de trànsit que poden arribar a colapsar tot el putu país...que ja sabem que no es molt gran, però és que per la mateixa regla de tres tampoc poden cabre-hi tants cotxes!!), a les carreteres andorranes, a la seva política econòmica...etc.

És a dir, que realment el que hauríen de dir és: "Andorra, el país lleig, col·lapsat, dolent i barat! vine i trafica amb nosaltres!".

El lema de l'Escapada sí que té més sentit! perquè la veritat és que escapar d'Andorra és una puta quimera! com pot ser tan difícil! Collons! si hi ha una merda d'scalextric a mode de xarxa viària doncs que siguin conseqüents i que no facin pistes d'esquí sobredimensionades a les seves possiblitats d'accés, ni fotin botigues per tot arreu si no poden fotre pàrkings cony! que si volen agafar tanta gent que haguessin fotut el putu país al mig dels monegros òstia! i l'haguessin fet més ample cony! que al mig de tanta muntanya no hi cap res! i per si fos poc, els putus guàrdies de trànsit, que per cert van vestits com els basurerus de Port Aventura, encara la lien més! És matemàtic: després d'un embús de mitja hora, segur que acabes passant pel costat d'un guàrdia que va bufant el pitu com el subnormal de Torrente 2 i, a partir d'allà, ja no hi ha embús....fins que albiris el proper guàrdia a 2km que estarà liant el seu embús particular.

Putu país! Si no saben fer bé les coses que no les fotin! si la seva superfície és més petita que un pis de protecció oficial que fotin un aforamen limitat al cony de país ostia! Ah no, clar, que si no llavors no poden fer diners gràcies a la gent que trafica amb el tabac dolent i barat i el whisky i tot això.

És un país de fireta....que quina raó d'existir té? la de causar càncer de pulmó i sirrosi als seus veïns del sud? au va! i a més, la caca i el pipi dels andorrans qui la neteja? si no tenen ni depuradora!! els hi hem de rentar el cul els de baix? I una merda home!

Des d'aquí faig una crida a tothom perquè feu un boicot a Andorra! i aquells que no hi esteu d'acord, aneu a Andorra i quan veieu lo bé que us ho passeu ja us afegireu al boicot ja.

I a més, perquè això no pugui tornar a repetir-se, emplaço a tots aquells que tingueu previst viatjar a la zona properament, que cada cop que travesseu l'Aduana deixeu un totxo; per anar construint, poc a poc, una presa a la frontera i, al final, construir un embassament de mida curiosa entre Catalunya i França. Els primers dies estarà plè de cigarrets flotant...i algun cadàver, però no passa res, la majoria són portuguesos.

Col·laboreu i arreglem una mica entre tots el sud d'Europa! Andorra caca! Andorra caca!

Ara sembla que sí que si

"Any nou vida nova" sempre hem sentit dir. I gairebé sempre, al cap d'un parell o tres de dies ens preguntem: vida nova? de què?. I és que gairebé sempre passa que qualsevol dia de gener de l'any nou que tot just comença es podria dissimular sense gaire esforç en el desembre passat. Però aquest cop no; serà perquè l'any nou és realment 9 o serà per el que serà, però el cas és que per mi sí que suposarà una vida nova.

Ara sí, ja tinc unes lluents claus noves per estrenar, a punt per desvirgar els panys del meu piset nou! Si tot va bé, en qüestió d'una setmana ja estaré operatiu al cent per cent al meu nou zulo de la dreta de Riera Blanca a punt per gaudir de la llibertat en el sentit més absolut d'aquesta maltractada paraula; independència, gallumbisme gratuït i menjar saborós i molt poc sà. Veure el futbol, beure birra, no fer-me el llit....siiiiiiiiii!!!! I estudiar, clar. I preparar-me les classes, i la feina i etc. Però no vull parlar de coses tristes ara que, per fi, sembla que les coses comencen a anar-me de cara.

No puc evitar esbossar un sumriure irreprimible quan penso en la meva música, el meu tò de llum, el meu silenci, els meus llibres; perquè a partir d'ara el meu temps lliure serà, per fi MEU. La decisió de quan dino, quan sopo, què dino, què sopo, quan vaig cap a casa, quan marxo cap a Valls, quan me'n torno a la ciutat gris; tot això només ho hauré de consultar i consensuar amb mi mateix i això és quelcom al que no sé si m'acostumaré. És fantàstic!!! YUHUUUUUUUUUUUUU!!!

Ja no tinc pis!

I'm back

Reapareixo en el món dels bits després d'una llarga, pesada, penosa i estressant etapa d'unes tres setmanes on, m'ha passat una mica de tot.

El cas és que ja no tinc pis i que tot plegat ha acabat com el Rosari de l'Aurora.

Fa dues setmanes vaig quedar amb la Basset per anar al susudichu pis per fer l'inventari i tal; i el dimecres passat, mentre passejava tan tranquil·lament per via Laietana, em truca i em diu que ja ni hi ha pis ni hi ha res perquè la propietària té un problemapersonalmoltgreu i ara no pot llogar.

A mi se'm va inflar la vena del costat dret del front, em vaig arromengar, i me'n vaig anar a l'altra puta punta de Barcelona a trencar les cames a algú. Quan vaig arribar a la immobiliària no vaig voler donar la mà al senyor Enric H. (avui ja amb una denúncia en tràmit a l'Agència catalana de consum) perquè, segons vaig argumentar: "cada cop que et dono la mà acabeu donant-me pel cul" (en clara referència a quan em van dir que el ditxós pis no estaria disponible fins el mes de gener).

Us estalvio la discussió que va venir a continuació. Només comentar que va ser la més forta que jo mai hagi tingut i que, si no ens vam pegar va ser perquè no ho he fet mai...que si no li faig menjar el putu ficus (a més, amb el ramalassu de plumero que tinc això hauria reforçat la meva imatge varonil davant la Sara que estava allà al peu del canó observant la meva vomitona de testosterona).

El cas és que, deprimit, desesperat...vaig deixar de buscar armes de llarg abast amb mira telescòpica per internet per tornar a buscar pisos i...què em trobo??? VOILÀ! si senyor! el mateix susuduchu pis en lloguer en una altra immobiliària.

Vaig treucar-hi i em diuen que aquell pis ja està llogat.

Iamgineu un cohet enlairant-se des de Cap Canyaveral...molt bé, aquest era el meu estat de fúria.

Plego de la feina i me'n vaig de pet a aquesta nova immobiliària que em diu que el pis està llogat des de fa dues setmanes. Recapitulem:

1. Quan a FINCAS BLANCO em diuen que ho tirem endavant i que anem a fer l'inventari, aquell pis ja està llogat per algú altre.
2. Quan em diuen que la propietària té un problemapersonalgreu, és mentida.
3. Quan discutim i em diuen que és la propietària que es fa enrere i s'embranquen en una discussió en la que em diuen cap quadrat i em tracten de "tu tiu"...ho fan per sostenir una mentida.
4. No han fet la seva feina perquè no han llogat el pis, cosa per la qual jo els havia contractat.

L'endemà de saber això, em presento allà de nou, els explico que han de saber que ho sé tot i els demano un full de reclamació i denúncia on, a més de tot això, recalco el tracte vexatori rebut per part del "sr."Enric H. de l'oficina de FINCAS BLANCO de l'Av. de Madrid de Barcelona.

Estic a l'espera de que hi hagi una resolució al respecte. Només vull que em tornin els diners dipositats fins aleshores (300 euros) i que consti que a FINCAS BLANCO hi treballa gent que, a més de ser incompetents, són uns maleducats.

Ja us explicaré què tal. De moment, limiteu-vos a no entrar en aquestes finques, en sortirieu escaldats!

Home, sweet home...

Senyores i senyors: ja tinc pis!

Ja tinc el meu propi zulo en el qual és possible fregir un ou ferrat mentre t'estàs assegut a la tassa del wàter llegint el pronto.

Efectivament les dimensions del pis deixen bastant que desitjar, però per el demés està prou bé: electrodomèstics, sofà, dues habitacions, etc.

El que no em convenç gens és la tia de la immobiliària que me l'ha col·lat. És una rubiadebote de quaranta i tants que cada matí passa hora imitja davant el mirall intentant corregir-ser per aparentar-ne dinou; cosa que no aconsegueix. Per sota dels 3cm de "pote" que porta a la cara se li poden intuir dues grans bosses sota dels ulls, d'aproximadament de litre i mig cada una el que li confereix certa aparença de Basset.

El cas és que després de firma un pre-acord (això de llogar un pis és més complicat que fitxar el Tierry Henry) ara m'han dit que no estarà disponible fins el gener. Clar, això no m'ha molat. I no m'ha molat que dissabte em diguessin que estaria disponible en "uns dies" i que ahir ja fos "un mes i mig". De manera que aquest matí, m'he dutxat, m'he vestit (predominantment de negre) m'he posat les ulleres per donar-me un aire més seriós, i me n'he anat cap a l'oficina (a l'altra punta de barcelona) tot articulant mentalment el discurs que els deixaria anar quan entrés per la porta.

Quan hi he sigut al davant m'he arromengat les mànigues, m'he escurat la gola i...cap dins!

Us estalvio els detalls. Bàsicament els he dit que em sentia enganyat, que entre "uns dies" i "un mes i mig" hi havia una substancial diferència tant qualitativa com quantitativa; que volia entrar al pis abans del dia 15 de desembre i que si no ho aconseguien m'estariem putejant, cosa que no els convenia ja que jo era el dels calés.

No sé si ha sonat convincent o no, perquè tot això ha estat pronunciat amb veu tremolosa, però, almenys, jo m'he quedat més tranquil.

Així que bé, de moment encara no sé si tinc pis o no tinc pis. Si tinc pis aviat o si el tinc l'any que vé o si no tinc pis i a sobre he perdut la pasta que ja he pagat a mode de reserva. Però buenu, tot això són nimietats si, com m'ha passat a mi, després de fotre la bronca et quedes ben a gust, i amb la personalitat reforçada en veure com la senyora Basset s'acollonia davant la teva presència en negre i, sobretot, amb ulleres d'iltel·lectual.

Com trobar pis a Barcelona i no morir en l'intent.

Intento concentrar-me per escriure mentre al passadís una mena d'abort que, déu sabrà per què, va aconseguir sobreviure, està muntant l'espectacle escridassant a tothom mentre calça una gorra bruta de gairó que es pensa que li queda genial quan el que ralment fa és etiquetar-lo amb el qualificatiu de: "seràsimbècilniñatodemerda"...

Buenu, odi irracional cap a certs especímens a banda, les darreres setmanes han estat una mica estressants degut al fet d'estar buscant pis a Barcelona per escapar-me de ca la iaia (llegir "A Bolívia vull anar").

La veritat és que hi ha molt mercat ara mateix, però també és cert que els pisos volen; ja sigui perquè la gent s'ha llançat al lloger en veure que era impossible l'opció d'una compra, ja sigui perquè les agències, perdó, volia dir: les PUTES agències, s'han llançat com mosques a la merda per tornar a fer el seu agost.

El cas és que, ja sigui a través d'agència, ja sigui a través de particulars, quan te'n vas veure un pis vius una situació bastant incòmoda; en especial si, com jo, busques un pis moblat perquè preveus una estada més o menys curta.

Quan entres a visitar un pis moblat, la primera pregunta que et vé al cap és: "Qui collons hi vivia aquí?" la segona és: "Vols dir que aquesta habitació no l'he vist en alguna peli porno?"... i la tercera apareix per sinèrgia de les dues anteriors: "Representa que he de dormir en aquest matalàs/sofà/dutxa...etc?".

No sé quina falera té la gent per les cortines de gassa fúcsia, o per les pintures de colors lila o verd kiwi (que coneixent la meva tendència intrínseca a la migranya resultaria un suïcidi)...i què me'n dieu de les habitacions sense finestres?

- No , és que aquí hi dormia el meu germà deforme Slot...

És que no hi trobo cap altra expicació tu...ai no sé.

D'altra banda m'agradaria arribar-me un dia al gremi/col·legi d'arquitectes de Catalunya i preguntar-los si el fet de posar finestres en cel oberts encarades a les canonades de plom de fa 200 anys té algun avantatge tècnic que desconec, però el cert és que Barcelona n'és plè!. És fantàstic, et lleves el matí, obres la finestra i enlloc de sentir els ocellets cantant i l'olor d'herba sents les rates xisclant i l'olor del cagalló que llisca a dos pams de la teva cara per dintre de la canonada que tens al davant.

Tot plegat és prou depriment com per no trobar tant tètric el fet de viure amb la iaia i la "Inri".

De totes maneres seguiré buscant, i la veritat és que ja he ampliat una mica més els meus criteris de cerca i ja miro també pisos sense moblar. Fotre un IKEAzo o un Expomobiazo tampoc surt tan car si així t'assegures de que les úniques ladilles que et trobaràs al sofà són les teves...glups!

Desitjeu-me sort!