Els que llegiu aquest blog des de fa algun temps ja haureu detectat la meva predilecció per Barack Obama; i tenint en compte que aquesta setmana s'ha fet la cerimònia de la seva investidura com a president dels Estats Units trobo que és molt oportú fer-ne una petita reflexió aquí.
Ja he escrit sobre els motius de la meva admiració cap aquest afroamericà que ha arribat a ser president; crec que ara toca escriure sobre els per què de les meves esperances i sobre si un home sol pot ser capaç de donar un tomb radical al funcionament del nostre decadent món.
Davant les veus dels escèptics que darrerament s'estan alçant en vers les capacitats d'Obama i en vers la frustració que, segons diuen, tots viurem fruit d'unes espectatives sobredimensionades, em veig obligat a defensar i a argumentar les meves esperances que són les de molts. Davant aquells que es deixen endur per un pessimisme que anomenen "realitat" em veig obligat a fer-los veure que és el seu propi pessimisme qui els arrossega; perquè són persones com els que ara dubten després d'haver-se alçat amb l'estandart d'Obama a les mans qui poden fer trontollar el seu projecte.
Crec que la missió de tots, americans i no americans, en aquest moment és la de confiar, la de somiar, la de col·laborar per construir aquests somnis perquè només així serà possible que entre tots ho aconseguim.
La força de l'esperança, la força de la confiança que ens projecta l'ombra d'Obama és la mateixa força que pot fer que tot això canvïi. Que la confiança que ell ens dóna es reinverteixi en els mercats; que l'esperança que ell ens irradia es reinverteixi en les nostres accions de cada dia. Perquè si el despatx Oval només està ocupat per una persona, el món el formem tota la resta i som tots nosaltres qui hem de contribuir a que aquest únic home pugui redirigir tot el nostre món cap a una direcció correcta.
Aquells qui s'anomenen escèptics jo els anomeno traïdors de la causa humana que avui ens incumbeix perquè l'assoliment d'aquesta causa depèn directament de la confiança que tots tinguem en els nostres somnis i en les nostres possibilitats. I la figura de Barack Obama ha arribat fins on ha arribat perquè molts de nosaltres, de nou americans i no americans, hem vist en ell el reflex dels nostres somnis. No posem doncs traves al seu pas perquè amb ell viatja el nostre futur.
Jo confio en ell.
2 comentaris:
Ep Roger, totalment d'acord amb el post. Des de DC el que es veu és que no serà fàcil ja que ha heretat uns US amb merder de collons, però en la primera setmana s'ha vist que s'estarà uns mesos fent un "desacer" (com podríem dir en argot informàtic), de les darreres polítiques. Un cop s'hagi desfet tot el merder que l'antic president va crear tot serà molt més senzill.
Exacte. El llast que ha deixat l'inepte del Bush és molt important; però tancar Guantanamo a la primera de canvi ja és tot un cop de puny sobre la taula; i la resta de grans errors s'aniran tancant igual que aquest camp de concentració. Només cal donar-li temps. Com no es pot ser pacient amb algú amb qui hi ha dipositada tanta esperança quan s'ha sigut absolutament condescendent amb un criminal de guerra que ha estat al govern durant 8 anys gràcies a eleccions amanyades?
Siguem conseqüents! la gent no té memòria, oi?
Publica un comentari a l'entrada