Sant Jordi

Són matins assolellats i amb colors vius i tardes en les que sovint algun cap de núvol deixa caure quatre gotes per enretirar-se de nou al tard i deixar-nos gaudir d’un final de dia radiant.
Sant Jordi és un dia diferent, un dia molt de tothom, un dia especial dintre de cada ú perquè a diferència d’altres dates assenyalades de l’any, el 23 d’Abril no és festiu i això fa que sigui més nostre, més teu, més “meu” dintre de cada un de nosaltres. Cada Sant Jordi és especial perquè tu, perquè jo, el fem especial perquè dins nostre sentim que és Sant Jordi i sentim que és especial. No cal que ningú ens ho digui; ho sabem només en obrir els ulls quan les nostres pupil·les es contrauen irradiades per la llum especial que respira aquest dia.

Vas a treballar i, a diferència de la resta de dies, en sortir no tens ganes d’anar a casa, tens ganes de quedar-te al carrer, de caminar la rambla, de donar un tomb per la plaça de trobar-te gent que coneixes, d’escoltar mil converses a l’hora que es produeixen al teu voltant, de mirar el dors de cent llibres, de buscar la rosa més bonica. I no et sents empès per la pressió comercial, et sents empès pel que realment tens ganes de fer; perquè aquesta festa és teva, de dintre teu i per un dia, respons a la teva voluntat més íntima. Et compraràs o no el llibre, però segur que compraràs la rosa. La rosa com a símbol de tot allò que la cultura popular ens transmet mitjançant metàfores submergides en una llegenda:

La Llegenda de Sant Jordi.

Reis, Princeses, Cavallers, Dracs, Herois, Èpica...tots els ingredients d’una pel·lícula fantàstica amb el segell de Disney que resulta que marca una de les tradicions més maques de la nostra cultura; és curiós oi?
Suposo que tot radica en el nostre dia a dia; en el fet de cada dia, per cada un de nosaltres, està ple d’èpica; perquè tots nosaltres tenim la nostra princesa per algun lloc, perquè a tots ens amenaça un drac i perquè a tots ens agradaria ser els herois que pogués vèncer el nostre drac i viure amb la nostra princesa particular. Perquè el que aquesta llegenda representa és el somni que tots nosaltres anhelem complir algun dia; amb els nostres matisos particulars: el drac pot ser el banc, o la hipoteca, o el jefe...i la princesa pot ser el príncep, o qualsevol altre desig...però en cada un de nosaltres s’escriu també una llegenda. No tenim un cavall blanc ni segurament la protecció divina; i potser la nostra història s’allarga irremeiablement en el temps i se’ns farà molt difícil poder vèncer el drac; però estem segurs que un dia o altre ho aconseguirem. N’estem tant segurs que cada any regalem la rosa, com a mostra del nostre compromís, com a penyora, assegurant i assegurant-nos que, tard o d’hora, vencerem el drac i la nostra història podrà ser també digna de llegenda.

Newton i el J&B

No us heu plantejat mai com els grans pensadors del passat van arribar a les seves sabies conclusions? com podien esbossar un "eureka!" de sobte en tenir una idea genial i comprendre de cop algun dels grans enigmes de la naturalesa?

Jo sí, sovint m'hi aturo a pensar i recentment, després de moltes hores de pensar i de donar-hi voltes, crec que he entès com es construeix tot i quines són les bases de tant precises connexions neuronals. Així que me'n torno als origens de la física moderna per replantejar-la de nou de zero. De manera que em planto al mig de la campinya anglesa, prop de Cambridge, sota un pomer compartint ombra amb el bon jan de sir Isaac Newton, segons abans que una oportuna poma es despenji de la seva branca per impactar sobre tan il·luminada closca.

Molt bé. Primer error: començar la història amb Newton ja ajagut a terra. Clar que no!! el més important és el que hi ha abans de tot això. Així que us convido a recular un parell d'hores abans i ara sí, ara sí som en l'escenari ideal per la ploriferació d'idees genials que expliquin el funcionament del nostre món: La Cantina!

L'Isaac està al bar, amb un bon got de whiskey a les mans i amb un bon pedal, rodejat dels seus col·legues, cada qual amb el seu pedal corresponent. Ai amics i amigues, oi que ara tot agafa més sentit?? Costa d'entendre que una migdiada sota un pomer aporti idees genials, però un bon pedal...Quants de nosaltres no hem tret teories sensacionals al voltant d'unes quantes ampolles ja buides de birra? No té cap mèrit això! Poc a poc tot va agafant sentit.

En Newton surt de la cantina borratxo, veu un pomer i diu als amics que té ganes de menjar una poma, els amics li diuen que no, i ell, que sí! i se'n va cap allà i intenta enfilar-se a l'arbre. Amb tot això, els amics se'n cansen, veuen passar un grup de noietes britàniques tajes i amb moreno gamba (made in Salou) i se n'hi van al darrere. Total, que se'ns queda l'Isaac tot tocat, intentant enfilar-se a un pomer. Evidentment no se'n surt i acaba per adormir-se sota el pomer fins que, dues hores més tard, una poma que li cau al mig de la closca, el desperta i, en plè deliri trascencental (més conegut com el moment: "tiu, que t'estimo moltíssim, ets el meu millor amic..") comença a pensar en : "osti tu...per què cauen les pomes ??"

Vist així, qualsevol de nosaltres podem ser objecte d'estudi per les generacions futures si escribim totes aquelles coherents teories que engendrem repenjats a una barra de bar ja enganxosa.

Jo mateix l'altre dia, en plè apogeu post sopar de celebració, brindis de celebració, birres de celebració etc. Vaig completar la Teoria de la Gravitació Universal (TGU) postulada per Newton a partir de la seva taja ara fa 350 anys i que estava incomplerta. Així que preneu nota perquè això s'estudiarà a Física d'aquí un parell de segles:

TGU: Annexos imprescincibles per entendre la dinàmica de l'Univers

1. 
   
   1. La força amb la que dos cossos s'atrauen és directament proporcional a la quantitat d'alcohol ingerida per tots dos.


2. 
   
   2. La força amb la que un cos és projectat contra altres cossos en posar-se en contacte amb un tercer cos que traça una òrbita definida és directament proporcional a la quantitat d'alcohol ingerida per el primer.


3. 
   
   3. La repulsió gravitacional generada en un cos femení per un cos masculí és directament proporcional a la quantitat d'alcohol ingerida per el segon.

...i 4:

El Robocop.

Timostar

Dijous passat, sobre les 18h vaig rebre una trucada mentre esperava en una oficina d'Halcón viajes que una inepte dependenta en pràctiques entregués uns bitllets per l'AVE a un amic.

La trucada era del programa de puntos Movistar i el motiu de que em truquessin era oferir-me donar-me d'alta a un nou timo anomenat zona azul.

Com que el meu amic estava embarrancat en la verborrea sense sentit d'una pobre noia que no sabia ni on tenia la tecla d'enter a l'ordinador, vaig accedir a que m'expliquessin en què consistia l'oferta.

Abans d'avançar en la història, una pregunta que deixo a l'aire:

- Per què quan et truquen de telefònica se sent tan malament?? no és una incongruència? quina imatge donen al client si quan et truquen sembla que ho facin amb un telèfon mòbil de la 2a Guerra Mundial d'aquells als que s'ha de donar corda mentre viatgen en un tren de mercaderies per la tundra siberiana en mig d'una gran ventisca?? És quelcom que no entenc...no em cap al cap...em pertorba..no sé

Bé, seguim. L'oferta consistia en que per donar-me d'alta en la zona azul aquesta, ells em regalaven 20000 punts, sense cap contrapartida aparent. Em va demanar si em semblava bé i vaig dir que, si no hi havia cap contrapartida, sí. Un cop fet això em va fer una enquesta per saber si estava content amb el meu telèfon mòbil, que quines aplicacions que mancaven al meu terminal actual m'agradaria que tingués un hipotètic terminal nou; i finalment em va dir que, sumant els 20000 punts que m'havien regalat per la cara amb els meus punts cumulats em podien oferir un telèfon SonyEricsson patatín patatero i jo vaig dir que vale, que em semblava bé (INNOCENT!!!) a lo que ella va respondre que això implicava que jo em comprometés durant 18 mesos més de permanència a Movistar; i jo vaig dir que vale (total, si no pago a Movistar pagaré a una altra companyia, així que tant me fa) i ella em va comunicar que si volia fer-me enrere, tenia 15 dies per fer-ho sense cap problema.

Dimarts al matí rebo el mòbil nou, i en obrir-lo veig que és un telèfon que té unes prestacions inferiors a les que té el meu mòbil actual i penso: "Joder! seran cabrons!". És cert que la noia em va dir de quin model es tractava però...jo què sé!! no tinc un catàleg de telèfons memoritzat entre cella i cella, vaig pensar ( de nou INNOCENT!!!) que m'enviarien un telèfon guapo, com els que ofereixen a les noves altes i tal; però no.

Total, truco a Movistar per comentar la meva situació i fer marxa enrere en el cotracte, tal i com m'havien dit que es podia fer. Em diuen que per això he de trucar al programa de puntos Movistar al 4636 (número no gratuït amb tarificació igual a la d'una trucada movistar-movistar) i hi truco.

De nou, la qualitat del sò dista molt de ser ínfima. Estic parlant amb un tiu que en aquell moment està embolicat amb el seu ponxo de colors enfilat dalt d'un burro baixant del Machu-Picchu. Després d'explicar-li la història (10 minuts perquè la qualitat del sò era tan dolenta que no ens enteníem) em diu que passa la meva trucada a un agent """especialitzat""". Espero durant més de 5 minuts escoltant, amb sò precari, la cançó de Moby. Al cap de 5 minuts em despenja una teleoperadora que em diu el seu nom i tal qual, em penja la trucada. És a dir: 17 minuts de trucada pagant jo, per res.

Què vaig fer? torno a trucar.

Parlo amb un altre noi en condicions similars de sò, i després d'uns deu minuts em diu que va a consultar, que "aguarde por favor" això són 10 minuts més. Quan es digna a tornar a parlar amb mi em diu que he d'enviar un fax i em dóna el número.

Al vespre redacto un fax amb les meves dades i la meva sol·licitut, i al matí vaig per enviar-lo. No hi ha manera que el fax s'envïi, i un responsable de correus em pregunta si aquell número és correcte perquè és un número molt raro.

Aleshores em dirigeixo a una botiga Movistar per poder parlar cara a cara amb algú. Li explico la història a una noia que em diu que no hi pot fer res, que el que es fa per telèfon s'ha d'arreglar per telèfon...i finalment afegeix la coletilla: "No s'ha de fer mai res per telèfon perquè després passa el que passa"

Perdona?? què?? passa el que passa? assumeixes tu, treballadora de Movistar, que la teva empresa, Movistar, utilitza les trucades a clients per estafar-los?...crec que està clar que sí.

Què faig? torno a trucar al 4636 i aquest cop m'atèn una noia. De carrerilla li explico tot fins l'última coma, sense entrabancar-me i acabant amb la frase: "deme el número de fax correcto puesto que el que me facilitaron ayer era falso".

Em diu que va a consultar-ho, la qual cosa suposa 5 minuts més de Moby i quan torna em diu que no cal enviar cap fax, que m'ho pot solucionar ella des d'allà. No m'ho puc creure. Aleshores em pregunta si estic segur que cap familiar o veí meu no ha rebut el meu mòbil. Em quedo amb una boca que sembla l'esboranc de Bellvitge.

- Que no! que el móvil lo tengo yo, que es un puto walkie-talkie y no lo quiero y por este motivo quiero dar marcha atrás en el contrato (imbécil!!).

Em diu: Había entendido mal, voy a consultarlo. No se retire.

La qual cosa suposen 10, 10!!! minuts de Moby. Quan torna em diu: Para esto tiene usted que enviar un fax (AAAAAARRRRRRRRRRRGGGHHHH!!!!) al número tal. Donant-me el mateix número que m'havia donat el dia anterior l'altre paio.

Li dic que no, que allò és una estafa i li demano que em dóni la direcció postal de la seva oficina per enviar-hi un bureau-fax i assegurar-me així que reben la meva solicitut. I em diu que serà impossible.

- Vamos a ver, dónde trabaja usted? Está en un edificio en una calle o trabaja en la Estación espacial? - li dic

- en un edificio - contesta estòicament.

- Pués quiero la dirección de este edificio.

- Éso va a ser imposible señor.

Li dic que allò és il·legal, que totes les empreses tenen un domicili postal i un NIF i....però buenu, no hi ha manera. Al final desisteixo. Porto 27 minuts de trucada i li dic que vale, que ja n'hi ha prou, -que et dónin pel cul a tu i a tots els que tens a menys de 300m de radi- penso, però no li dic.

- Quiere el señor hacer alguna otra consulta?

- !!!????...qué? esto es cachondeo?? voy a colgar! porque estoy pagando yo!!

- Muy bién, muy amable gracias por su...tututututu...

Real como la vida misma. No he exagerat res del que he escrit, al contrari, us he estalviat coses.

Així que a partir d'ara, quan us truquin oferint-vos qualsevol cosa no accediu a res, són uns mafiosos i se les saben totes....imagineu, una empresa que no té ni domicili...increïble. I ens tenen a tots enganxats pels collons....tant a homes com a dones.

Pareu compte!

No al transvassament!

Assisteixo estupefacte a una recent guerra, fins ara inèdita entre les comarques catalanes, deguda a la extrema sequera a la que ens enfrontem tot just quan falten dos mesos per arribar a l'estiu.

Les conques del Ter i del Llobregat, de les que s'abasteix la metròpoli de Barcelona, estan seques i els seus pantans es buiden com es buida una banyera quan en treus el tap; i els de can Fanga s'han posat nerviosos i, com aquell soldat cagat de por que surt corrent de la trinxera disparant a tort i a dret sense apuntar enlloc per poder arribar a un altre refugi, el govern comença a llançar propostes, tan poc certeres com les bales del soldat desesperat.

D'entre totes (les dessaladores també tenen tela, però de moment no en dic res), les propostes de trasnvassament d'aigua de l'Ebre o del Segre, em semblen les més desafortunades, inviables i immorals.

Resulta però que a can TV3, a can Catalunya Ràdio, a can RAC1 etc etc (i per extensió a la gran majoria de la seva audiència, Barcelona) el tema del criteri, de la ideologia, de la personalitat, del saber estar, del mantenir l'opinió amb les seves conseqüencies, és a dir, els principis, els han oblidat. I si fa uns anys tots a una ens encoratjàvem perquè el PP no portés l'aigua de l'Ebre a Múrcia, ara els tarragonins i els lleidatans som tractats d'insolidaris per oposar-nos a que aigua d'aquí es porti a Barcelona.

És tal el nivell de crispació que s'està creant que l'altre dia al programa dels matins de TV3 un contertuli va dir textualment:

"No ens volen donar aigua, als de Barcelona no ens volen ni veure però després bé que volen els euros de Barcelona!"

I ningú no el va replicar.

Euros de Barcelona?? ostres, jo els que utilitzo són els euros de la UE, no sabia que Barcelona tenia moneda pròpia, però sabent-ho, si me n'ofereixen no n'acceptaré perquè naltrus utilitzem els euros de la Unió Europea i a les botigues no n'accepten d'altres.

Trobo vergonyós, vorejant l'insult que se'ns digui que som uns insolidaris...però com poden?? Econòmicament parlant, la província de Tarragona és la que més ha crescut en els darrers anys, i crec que som prou autosuficients com perquè un contertuli de TV3 (televisió nacional de barcelona) s'erigeixi com el portaveu d'UNICEF que porta pà i eurus als pobres moribunds del sud.

I ja posats, potser que ens plantegem més coses. Que som insolidaris?? miri senyor meu, si fossim insolidaris potser hauríem de fotre una central nuclear a la diagonal i una altra a Sant Cugat perquè puguin funcionar els llumets de Nadal del Corte Inglés. Que a Tarragona som tan insolidaris que en tenim QUATRE de CENTRALS NUCLEARS, ah! i també una tèrmica de cicle convinat que quedaria monísssima al mig del Parc Güell. També els hauríem de recordar que si tant insolidaris fossim, potser hauríem d'enfonsar el Fòrum per construir-hi una refineria de petroli, perquè els cotxes de Barcelona no funcionen amb l'aire del cel...i com no paren de recordar-nos: "som 5 milions de persones que passem set"..i tant! i els seus cotxes també!

Insolidaris?? mmmm...ho dubto. Quantes sirenes té instal·lades el senyor Cuní prop de casa seva que l'avisin en cas d'accident químic? nosaltres moltes...vivim en mig del complex petroquímic més gran d'europa, ara, això sí: les seus de les empreses estan a la Diagonal contant els "euros de barcelona" que en realitat respirem nosaltres.

Tothom està d'acord en contra de la MAT, però clar, és que a Girona son rics i tenten arbres i són tan monos que ningú els diu que són uns insolidaris que s'oposen a portar electricitat a Barcelona. Collons! aquí hi ha un greuge comparatiu bastant important...no ens enganyem: des de sempre es mira al nord amb il·lusió, i al sud amb cara de fàstig, i nosaltres limitem amb Barcelona per el sud.

Voleu que siguem insolidaris? doncs cap problema: D'AIGUA, NI UNA GOTA.

Per què? perquè aquí tampoc no hi plou i perquè aquí som 500000 persones que també patim set. Potser si deixessin de regar el parc güell i que la sargantana deixés de vomitar litres i litres d'aigua cada dia, i no reguessin els jardins de pedralbes, i deixessin de regar els carrers cada cap de setmana a la 01:00h de la matinada, potser si paressin TOTES les fonts, potser si TV3 deixés de regar la gespa del seu voltant, potser si es reparessin les fuites de les canonades que perden 11000 litres d'aigua a Badalona, potser....potser llavors...però no, ens oblidem d'una cosa: això suposaria que Barcelona fos solidària amb ella mateixa i això no passa mai, bé, sí, només a la Marató...de TV3, clar.