Sant Jordi

Són matins assolellats i amb colors vius i tardes en les que sovint algun cap de núvol deixa caure quatre gotes per enretirar-se de nou al tard i deixar-nos gaudir d’un final de dia radiant.
Sant Jordi és un dia diferent, un dia molt de tothom, un dia especial dintre de cada ú perquè a diferència d’altres dates assenyalades de l’any, el 23 d’Abril no és festiu i això fa que sigui més nostre, més teu, més “meu” dintre de cada un de nosaltres. Cada Sant Jordi és especial perquè tu, perquè jo, el fem especial perquè dins nostre sentim que és Sant Jordi i sentim que és especial. No cal que ningú ens ho digui; ho sabem només en obrir els ulls quan les nostres pupil·les es contrauen irradiades per la llum especial que respira aquest dia.

Vas a treballar i, a diferència de la resta de dies, en sortir no tens ganes d’anar a casa, tens ganes de quedar-te al carrer, de caminar la rambla, de donar un tomb per la plaça de trobar-te gent que coneixes, d’escoltar mil converses a l’hora que es produeixen al teu voltant, de mirar el dors de cent llibres, de buscar la rosa més bonica. I no et sents empès per la pressió comercial, et sents empès pel que realment tens ganes de fer; perquè aquesta festa és teva, de dintre teu i per un dia, respons a la teva voluntat més íntima. Et compraràs o no el llibre, però segur que compraràs la rosa. La rosa com a símbol de tot allò que la cultura popular ens transmet mitjançant metàfores submergides en una llegenda:

La Llegenda de Sant Jordi.

Reis, Princeses, Cavallers, Dracs, Herois, Èpica...tots els ingredients d’una pel·lícula fantàstica amb el segell de Disney que resulta que marca una de les tradicions més maques de la nostra cultura; és curiós oi?
Suposo que tot radica en el nostre dia a dia; en el fet de cada dia, per cada un de nosaltres, està ple d’èpica; perquè tots nosaltres tenim la nostra princesa per algun lloc, perquè a tots ens amenaça un drac i perquè a tots ens agradaria ser els herois que pogués vèncer el nostre drac i viure amb la nostra princesa particular. Perquè el que aquesta llegenda representa és el somni que tots nosaltres anhelem complir algun dia; amb els nostres matisos particulars: el drac pot ser el banc, o la hipoteca, o el jefe...i la princesa pot ser el príncep, o qualsevol altre desig...però en cada un de nosaltres s’escriu també una llegenda. No tenim un cavall blanc ni segurament la protecció divina; i potser la nostra història s’allarga irremeiablement en el temps i se’ns farà molt difícil poder vèncer el drac; però estem segurs que un dia o altre ho aconseguirem. N’estem tant segurs que cada any regalem la rosa, com a mostra del nostre compromís, com a penyora, assegurant i assegurant-nos que, tard o d’hora, vencerem el drac i la nostra història podrà ser també digna de llegenda.