Newton i el J&B

No us heu plantejat mai com els grans pensadors del passat van arribar a les seves sabies conclusions? com podien esbossar un "eureka!" de sobte en tenir una idea genial i comprendre de cop algun dels grans enigmes de la naturalesa?

Jo sí, sovint m'hi aturo a pensar i recentment, després de moltes hores de pensar i de donar-hi voltes, crec que he entès com es construeix tot i quines són les bases de tant precises connexions neuronals. Així que me'n torno als origens de la física moderna per replantejar-la de nou de zero. De manera que em planto al mig de la campinya anglesa, prop de Cambridge, sota un pomer compartint ombra amb el bon jan de sir Isaac Newton, segons abans que una oportuna poma es despenji de la seva branca per impactar sobre tan il·luminada closca.

Molt bé. Primer error: començar la història amb Newton ja ajagut a terra. Clar que no!! el més important és el que hi ha abans de tot això. Així que us convido a recular un parell d'hores abans i ara sí, ara sí som en l'escenari ideal per la ploriferació d'idees genials que expliquin el funcionament del nostre món: La Cantina!

L'Isaac està al bar, amb un bon got de whiskey a les mans i amb un bon pedal, rodejat dels seus col·legues, cada qual amb el seu pedal corresponent. Ai amics i amigues, oi que ara tot agafa més sentit?? Costa d'entendre que una migdiada sota un pomer aporti idees genials, però un bon pedal...Quants de nosaltres no hem tret teories sensacionals al voltant d'unes quantes ampolles ja buides de birra? No té cap mèrit això! Poc a poc tot va agafant sentit.

En Newton surt de la cantina borratxo, veu un pomer i diu als amics que té ganes de menjar una poma, els amics li diuen que no, i ell, que sí! i se'n va cap allà i intenta enfilar-se a l'arbre. Amb tot això, els amics se'n cansen, veuen passar un grup de noietes britàniques tajes i amb moreno gamba (made in Salou) i se n'hi van al darrere. Total, que se'ns queda l'Isaac tot tocat, intentant enfilar-se a un pomer. Evidentment no se'n surt i acaba per adormir-se sota el pomer fins que, dues hores més tard, una poma que li cau al mig de la closca, el desperta i, en plè deliri trascencental (més conegut com el moment: "tiu, que t'estimo moltíssim, ets el meu millor amic..") comença a pensar en : "osti tu...per què cauen les pomes ??"

Vist així, qualsevol de nosaltres podem ser objecte d'estudi per les generacions futures si escribim totes aquelles coherents teories que engendrem repenjats a una barra de bar ja enganxosa.

Jo mateix l'altre dia, en plè apogeu post sopar de celebració, brindis de celebració, birres de celebració etc. Vaig completar la Teoria de la Gravitació Universal (TGU) postulada per Newton a partir de la seva taja ara fa 350 anys i que estava incomplerta. Així que preneu nota perquè això s'estudiarà a Física d'aquí un parell de segles:

TGU: Annexos imprescincibles per entendre la dinàmica de l'Univers

1. 
   
   1. La força amb la que dos cossos s'atrauen és directament proporcional a la quantitat d'alcohol ingerida per tots dos.


2. 
   
   2. La força amb la que un cos és projectat contra altres cossos en posar-se en contacte amb un tercer cos que traça una òrbita definida és directament proporcional a la quantitat d'alcohol ingerida per el primer.


3. 
   
   3. La repulsió gravitacional generada en un cos femení per un cos masculí és directament proporcional a la quantitat d'alcohol ingerida per el segon.

...i 4:

El Robocop.