La setmana passada ens llevàvem al matí amb la notícia de la detenció de 14 persones al barri del Raval de Barcelona, pressumptament implicades en una cèl·lula terrorista d'ideologia fonamentalista islàmica.
A mida que van anar passant els dies es van anar sabent més detalls sobre la detenció i poc a poc es va anar generant una corrent d'opinió en el barri i en alguns mitjans de comunicació enfocada en el que ha de ser políticament correcte. M'explico:
La societat catalana en general peca de pedant i de prepotent; i sovint ens dediquem a cercar, localitzar i identificar els problemes dels demés i obviem els nostres problemes intentant treure'n ferro recolzats en el tan nostrat pensament: "Això a Catalunya no passa".
Així les coses, de seguida els mitjans de comunicació van desplaçar-se al Carrer Hospital de Barcelona, lloc de les detencions, i es van buscar alguns testimonis de les detencions fins a conformar un mosaic composat per familiars dels detinguts i associacions dedicades a la integeració dels immigrants en un barri, el del Raval, que ha derivat amb els anys de barri dedicat a la prostitució a paradígma de gueto per a refugiats polítics.
El missatge definitiu durant els primers dies de la setmana passada va ser, doncs, similar al següent:
"És una llàstima que es filtrin notícies com aquestes detencions, sense fonament, perquè això dinamita la bona convivència que fins ara hi ha hagut sempre al Raval entre immigrants i autòctons. Segurament en pocs dies quedaran tots en llibertat, però serà molt difícil treure després l'estigma de pressumpte terrorista a qualsevol dels immigrants que viuen aquí."
I els testimonis que sonaven per les emissores catalanes eren de l'estil:
"El meu fill em pregunta que on és l'avi i perquè se'l van emportar. Què li he de dir al meu fill? el mal que estan fent a la meva família no me'l podran compensar mai."
Perquè clar, a Catalunya, aquestes coses no passen.
A mitjans d'aquesta setmana es feien públics els resultats de les primeres investigacions. Dos dels catorze detinguts eren posats en llibertat, se'ls pagava el bitllet d'autobús des de Madrid fins a Barcelona i se'ls demanava disculpes.
Dotze persones van passar a disposició judicial. Sis d'elles, pressumptes kamikazes, suïcides, disposats a immolar-se en transports públics, centres comercials de Barcelona i llocs de culte sunites. Els altres integrants del comando es dedicaven a la captació de gent al Pakistan, a l'obtenció d'explosius i, l'avi per el que el nen preguntava al seu pare, al rentat de cervell a través de la predicació en mesquites de la filosofia Tariq, absolutament contrària a la integració dels musulmans al món occidental i oposada a qualsevol relació amb occidentals més enllà del menyspreu i la condemna pel fet de ser infidels. Per cert, les mesquites on es predica la doctrina Tariq formen part del Consell islàmic de Catalunya i, suposo per tant, que reben també subvencions i totes les ajudes que fan falta. Però clar, no cal controlar el discurs que hi fan perquè a Catalunya aquestes coses no passen.
Hem de ser tots conscients que creure en "a mi això no em passarà mai" és un pensament infantil i absolutament infonamentat. Tampoc hem de viure sense que la camisa ens toqui el cos, però sí sent realistes i estant alerta perquè aquest, és un perill real.
L'islam és una religió que promou el respecte a qualsevol ésser viu i no hem de caure en l'error de pensar que qualsevol musulmà és un pressumpte terrorista igual que no pensem que tots els bascos són d'ETA; però cal deixar la correcció política de banda quan el que està en joc és la nostra llibertat, la nostra seguretat i fins i tot la nostra vida.
A Catalunya, i a tot arreu, aquestes coses poden passar, i passen. No s'hi val a tapar-se els ulls i fer veure que no es veuen. Ja hem jugat molts cops a fet i amagar i sabem que no pel fet de tapar-nos els ulls l'altre persona tampoc ens veu a nosaltres.
El Conseller Saura apareixia a la pantalla mig descamisat i amb les ulleres tortes i plenes de ditades; ha estat l'última persona en assabentar-se'n perquè els cossos de seguretat que ell mana no vigilaven el barri del Raval i no vigilaven els discursos que es divulgaven de les mesquites del Tariq....perquè clar, a Catalunya aquestes coses, no passen.
Ni us imagineu com em dol pensar això però, gràcies a déu encara hi ha guàrdia civil sota el comandament del govern espanyol patrullant per Catalunya, perquè si per nosaltres fos, Barcelona hauria esdevingut una gran barbacoa.
Per acabar només una darrera reflexió: El ministre ha afirmat que els atemptats havien de ser imminents; però que la quantitat d'explosiu que s'ha trobat era molt poc important i insuficnet per cometre qualsevol acte.
La meva pregunta és: no podria ser que els explosius que es van trobar fossin només les restes dels que ja s'han utilitzat i estan preparats amagats en qualsevol lloc de Catalunya apunt per començar la seva particular V de vendetta?? Ho sabrem en pocs dies...
