Surto al carrer i sempre miro al cel. Potser avui plourà. Però no agafo el paraigües, només perquè no solc fer-ho mai.
Més tard, plou.
Aparco i surto del cotxe. Em miro la sola de la sabata del peu dret. Durant el trajecte a casa des de la feina, sentia una forta olor a merda dins el cotxe i em temo el pitjor. Està neta. Canvio de peu i sota el peu esquerre es materialitza el meu temor. Una bafarada seca amb certa tonalitat dolça em colpeja la pituïtària.
He de trobar algun estri prou contundent i a l'hora "d'usar i llençar" per desfer-me d'aquest indesitjat polissó.
El primer esglaó del portal on viu el gordo del gos servirà. Quan m'he desfet d'un seixanta per cent de la matèria marró penso que, segurament, un xiclet hauria estat molt pitjor i continuo la tasca.
Després de dinar, mirant Friends, em faig un rot que em deixa un cert regust a ou dur a la boca. Repasso el menú: llenties i berat amb ceba i tomàquet. No hi ha ou en el menú. El gust del rot és per tant un mal símptoma. A partir d'aquest moment sé que passaré la resta de dia observant-me intentant detectar el més menor dolor estomacal o remor intestinal. Possiblement a la nit vomiti, sobre les dues o les tres.
Vaig a l'habitació i m'estiro. Potser si faig una mig diada la cosa millori. Em vé un pet. No sé si deixar-lo fluir o no, pot ser que sigui un vent traïdor amb potencial per tenyir. Fixo la vista al sostre i relaxo l'esfínter per deixar-lo escapar prestant gran atenció a l'evolució de la ventositat fins la seva completa expulsió. Falsa alarma. Ha estat un pet normal. Com que estic estirat sobre el llit no puc tapar-me fins els ulls i respirar-lo. Es dilueix en l'ambient de l'habitació.
Són les sis de la tarda. Crec que he dormit unes dues hores i ara me'n penedixo perquè sé que això farà que em costi dormir a la nit. Descobreixo que no m'he tret les sabates quan m'he estirat i que una petita llardarada marró tenyeix els peus del meu nòrdic. L'esglaó del portal on viu l'home gordo del gos no havia eliminat al cent per cent la tifa. Respiro fondo. Vaig al labavo i agafo una tovalloleta humida de la que fan servir les mares per netejar el cul dels bebès. Frego el nòrdic fins que la pujada del color deguda a la humitat acumulada per el teixit amaga el marró de la merda. Suficient. Llenço la tovalloleta al wàter i no estiro de la cadena perquè hi ha sequera i s'ha d'estalviar aigua. De totes maneres avui plou. Em puc permetre el luxe. Estiro de la cadena.
Quant falta per sopar?
Més tard, plou.
Aparco i surto del cotxe. Em miro la sola de la sabata del peu dret. Durant el trajecte a casa des de la feina, sentia una forta olor a merda dins el cotxe i em temo el pitjor. Està neta. Canvio de peu i sota el peu esquerre es materialitza el meu temor. Una bafarada seca amb certa tonalitat dolça em colpeja la pituïtària.
He de trobar algun estri prou contundent i a l'hora "d'usar i llençar" per desfer-me d'aquest indesitjat polissó.
El primer esglaó del portal on viu el gordo del gos servirà. Quan m'he desfet d'un seixanta per cent de la matèria marró penso que, segurament, un xiclet hauria estat molt pitjor i continuo la tasca.
Després de dinar, mirant Friends, em faig un rot que em deixa un cert regust a ou dur a la boca. Repasso el menú: llenties i berat amb ceba i tomàquet. No hi ha ou en el menú. El gust del rot és per tant un mal símptoma. A partir d'aquest moment sé que passaré la resta de dia observant-me intentant detectar el més menor dolor estomacal o remor intestinal. Possiblement a la nit vomiti, sobre les dues o les tres.
Vaig a l'habitació i m'estiro. Potser si faig una mig diada la cosa millori. Em vé un pet. No sé si deixar-lo fluir o no, pot ser que sigui un vent traïdor amb potencial per tenyir. Fixo la vista al sostre i relaxo l'esfínter per deixar-lo escapar prestant gran atenció a l'evolució de la ventositat fins la seva completa expulsió. Falsa alarma. Ha estat un pet normal. Com que estic estirat sobre el llit no puc tapar-me fins els ulls i respirar-lo. Es dilueix en l'ambient de l'habitació.
Són les sis de la tarda. Crec que he dormit unes dues hores i ara me'n penedixo perquè sé que això farà que em costi dormir a la nit. Descobreixo que no m'he tret les sabates quan m'he estirat i que una petita llardarada marró tenyeix els peus del meu nòrdic. L'esglaó del portal on viu l'home gordo del gos no havia eliminat al cent per cent la tifa. Respiro fondo. Vaig al labavo i agafo una tovalloleta humida de la que fan servir les mares per netejar el cul dels bebès. Frego el nòrdic fins que la pujada del color deguda a la humitat acumulada per el teixit amaga el marró de la merda. Suficient. Llenço la tovalloleta al wàter i no estiro de la cadena perquè hi ha sequera i s'ha d'estalviar aigua. De totes maneres avui plou. Em puc permetre el luxe. Estiro de la cadena.
Quant falta per sopar?
5 comentaris:
Osti Roger... Com t'ho curres!!! Però escriure això no et fa sentir una mica gafe?
No,no... només pregunto...
Un detall: no em sembla bé que hagis deixat un rastre marronós i pestilen al portal del senyor gordo del gos; Tindries que haver-li rastrejat directament a la cara que amb aquell nas que té en forma de ganxo robellat segur que t'haguès tret el 100% de la tifa i no haguessis embrutat el llit!!
Tan macos que son els llençols...
Doncs res.
Petons i que no et passi res amb la MªHelena rondant per allà.
(Només de pensari ja em gafen esgarrifances...)
Dia a dia a dia a dia a dia a dia... aixeca't i dutxa't, esmorza i puja al cotxe, arriba, aparca, camina i fitxa i puja l'escala, saluda i tanca la porta i mira la taula... la feina prevista, un dia a la vista, fes una llista, truca a la gent, al matí és un bon moment... correu, missatges, postits i cartes, notes disperses, trucades previstes el dia que arrenca, reunió inmediata, tensió a l'esquena... de nou esmorzar, avui de formatge, cafè, diari, conversa dispersa, tornem a pujar, una trucada, ets tu?... i passen les hores i et passen trucades, reunions, badalles, tens son però treballes, visita, reunió, trucada pendent, una altra reunió i un informe urgent... hora de dinar, menú,nou euros, postres de music, un altre cafè, una altra conversa dispersa, una altra vegada tots a treballar... i ja són les cinc i arriba la nyonya, la son s'apodera, s'apodera de... hora de plegar, te'n vas cap a casa, sopar, sofà, demà serà un dia més clar i hauràs de lluitar per... aixeca't i dutxa't, esmorza i vinga va!!!
("temps i rellotge" Sanjosex)
Vaja vaja Rogeret.......jajaja!!!Estàs increiblement sonat!!però la veritat és que ens has fet riure una estona, segueix així perquè val la pena llevar-te, anar al gimnàs, engegar l'ordinador, petar la pantalla i el teclat, anar a esmorzar,intentar solucionar-ho, fer un piti i un cafè de màquina (horrorós) i tornar a seure davant delordinador (però aquesta vegada davant del teu portàtil) i lllegir aquest post, veure que no ets la única persona gafe d'aquest món!!!!!jajjaja
Per cert.....quines sabates eren??
Un dia rodó eh Roger!!Collons M'ha quedat el dubte de si després de que desapareixés la taca deguda a la humitat en el nòrdic i quedava alguna cosa més....ens en podries fer cinc cèntims?
Abans que desaparegués la taca deguda a la humitat, s'agafa el nòrdic i se li dóna la volta: el que fins aleshores era "interior" passa a ser "exterior" i viceversa. Així ningú pot veure la taca i si a dintre hi fa pudoreta pots tapar-te fins els ulls i respirar-la sense la necessitat que et vingui un pet oportú per gaudir d'aquests grans moments d'intimitat amb un mateix.
Publica un comentari a l'entrada