Ahir a la tarda va trucar el telèfon a casa i vaig contestar jo demostrant la gran col·laboració que ofereixo en les feines domèstiques: administratiu.
A l'altra banda del fil telefònic ( i com vaig esbrinar més tard també a l'altra banda de qualsevol escola de dicció) una senyoreta amb veu estrident i accent marcadament xava em va demanar una mica del meu temps per respondre unes preguntes.
- Seran dos minutets només - em va assegurar, i jo vaig accedir. No perquè m'interessés especialment ser consultat, sinó perquè em rallo pensant que si no accepto respondre les preguntes potser la noia o noi en qüestió seran despatxats de l'empresa d'enquestes en la que treballen per no haver aconseguit persuadir un nombre mínim de persones per passar el tall.
Bé, sigui com sigui, vaig donar el meu consentiment. Vaig seure, i em vaig disposar a respondre amb eloqüència i sinceritat les preguntes.
A l'altra banda del telèfon, en un desptax emplaçat en un soterrani fosc i humit plè d'escarabats i paperassa per classificar, la noia va escurar-se la gola, va agafar el carpessano amb l'enquesta que tenia a l'abast de la seva mà dreta i se'l va posar davant els ulls. Va respirar fondo i va pitjar l'accelerador a fons:
- Està content amb l'actual gestió de govern?
- Va votar en les darreres eleccions?
- Creu que un pacte PSOE -CiU seria positiu per Catalunya?
- ...
Vocalitzar: v. Relatiu a la veu. 1. Parlar poc a poc i amb claretat per tal de facilitar la comprensió a l'interlocutor.
La noia, segurament contractada per obra i servei, no coneixia aquest verb. Va començar la bateria de preguntes a un ritme elevadíssim fins i tot trepitjant-se a ella mateixa, la qual cosa em va confirmar que cobrava per entrevista feta i no per hores; pronunciant igual els sons "s", "ss" i "x" i tot això empitjorat per el deficient sò que emeten els diminuts micròfons que les teleoperadores duen enganxat a la galta. Així les coses, les meves cinc primeres respostes van ser:
- Perdona?
- Pots repetir?
- Parles molt depressa
- Com?
- Pots tornar-hi si us plau?
Finalment vam aconseguir entendre'ns minimament i llavors va venir la segona tanda de preguntes, les que són del tipus: "respongui: molt bé, bé, regular, malament o molt malament".
M'encanten aquestes preguntes! Et fan sentir com El gran sancionador! agafo la visió de mi mateix vestit en cuir, amb les natges nues sortint a través de sengles forats al cul del pantalò arrapat i amb un fuet a la mà: "el gobierno a sido malote, eh?? quiere que le den su merecido, ehhh??" A més, crec que la meva imatge no dista molt de la realitat perquè aquestes preguntes són cent per cent sado-massoquistes, ningú pren mesures al respecte, només volen que els diguis que han sigut dolents.
Tot això s'allarga durant una bona estona, i quan ja et fa mal l'orella de tenir-la enganxada al telèfon i estàs maleïn-te a tu mateix pensant en el munt de coses útils que podries estar fent mentrestant, arriben les preguntes obertes, aquelles on has d'expressar la teva opinió i la pobra noia intenta copiar al peu de la lletra el que tu dius.
Personalement crec que aquesta part de l'enquesta no hauria de ser la última perquè els enquestats arribem a ella amb poca paciència al tinter i una mica de mala llet. Així que el que acaba succeïnt està cantat:
Aquesta és la teva.
T'oblides de la riuada d'empatia que has sentit quan has accedit a respondre l'enquesta, i et revenges de la incapacitat de vocalitzar de la noia, i et revenges per els deu minuts que portes enganxat al telèfon responent només "si", "no", " a vegades" i "molt malament". De manera que quan la noia et fa la primera pregunta, se't dibuixa un somriure malèvol a la cara:
- Que què milloraria de l'actual govern? (prepara't noia perquè avui t'has equivocat de número de telèfon, d'hora, i fins i tot de tanga)
Em sento culpable. Em sento culpable perquè no hauria hagut de vengar-me. No hauria hagut de submergir-me en el torrent de verborrea que em va innundar en aquell moment.
I em sento també culpable quan, a l'última pregunta vaig dinamitar tota l'enquesta provocant que la noia hagués d'arrencar el paper per llençar-lo a la paperera que tenia als seus peus de la qual n'escapaven alguns escarabats, i buscar sort en un altre número de telèfon:
- Enumeri de l'1 al 5 les principals preocupacions de la ciutadania:
- 1...accés a l'habitatge...mmmm...2...educació (escombrant cap a casa). 3..mmmm....la immigració, 4...a vereeee....la pau a orient mitjà i 5....5....L'ESTAT DE FORMA DE RONALDINHO!
3 comentaris:
la questió és... com és que només és la teva 5a preocupació i no la primera? jejejeje!
Jijiji...pobreta, em puc imaginar el que vas fer...ella no sabia a qui trucava!!!
A mi també em fa mandra contestar aquestes enquestes però encara que no serveixin per res s'ha d'intentar contrarrestar com sigui l'efecte de les iaies i iaios juvilats que són els únics que les contesten perque estan a casa. Iaios peperos que recorden amb nostàlgia els temps de Franco. Ah, i també deuen contetar tots aquells tios i ties que amb 35 anys ja són pensionistes perque tenen súper-problemes com depressió i fibromiàlgia. La gent normal passa de contestar aquestes enquestes i si ho fa, acaba tenint la sensació que està perdent el temps i sigui per això o sigui per la necessitat de desfogar-se, suposo que acaba engegant a la merda a la pobra tia de la polla a la boca. Els polítics ja saben l'opinió de la gent... Algú en algun despatx deu estar cobrant 100vegades més que la tia del teléfon (i la polla a la boca) per fer passar les enquestes i justificar que el govern "s'informa" de l'opinió del poble. I de pas, segur que es folla a la tia que,no sé per què, segur que està bona. Perque jo moltes vegades contesto per això, perque penso que la tia està boníssima. Em sembla que si m'imaginés que es una tia gorda, plena de grans i peluda com una alfombra penjaria desseguida. Per cert, quan la paia enlloc de parlar xava parla amb accent sudaca (com les que truquen per saber si estàs content amb telefónica o vodafont) encara foten més ràbia. No sé per què...
Publica un comentari a l'entrada