Com trobar pis a Barcelona i no morir en l'intent.

Intento concentrar-me per escriure mentre al passadís una mena d'abort que, déu sabrà per què, va aconseguir sobreviure, està muntant l'espectacle escridassant a tothom mentre calça una gorra bruta de gairó que es pensa que li queda genial quan el que ralment fa és etiquetar-lo amb el qualificatiu de: "seràsimbècilniñatodemerda"...

Buenu, odi irracional cap a certs especímens a banda, les darreres setmanes han estat una mica estressants degut al fet d'estar buscant pis a Barcelona per escapar-me de ca la iaia (llegir "A Bolívia vull anar").

La veritat és que hi ha molt mercat ara mateix, però també és cert que els pisos volen; ja sigui perquè la gent s'ha llançat al lloger en veure que era impossible l'opció d'una compra, ja sigui perquè les agències, perdó, volia dir: les PUTES agències, s'han llançat com mosques a la merda per tornar a fer el seu agost.

El cas és que, ja sigui a través d'agència, ja sigui a través de particulars, quan te'n vas veure un pis vius una situació bastant incòmoda; en especial si, com jo, busques un pis moblat perquè preveus una estada més o menys curta.

Quan entres a visitar un pis moblat, la primera pregunta que et vé al cap és: "Qui collons hi vivia aquí?" la segona és: "Vols dir que aquesta habitació no l'he vist en alguna peli porno?"... i la tercera apareix per sinèrgia de les dues anteriors: "Representa que he de dormir en aquest matalàs/sofà/dutxa...etc?".

No sé quina falera té la gent per les cortines de gassa fúcsia, o per les pintures de colors lila o verd kiwi (que coneixent la meva tendència intrínseca a la migranya resultaria un suïcidi)...i què me'n dieu de les habitacions sense finestres?

- No , és que aquí hi dormia el meu germà deforme Slot...

És que no hi trobo cap altra expicació tu...ai no sé.

D'altra banda m'agradaria arribar-me un dia al gremi/col·legi d'arquitectes de Catalunya i preguntar-los si el fet de posar finestres en cel oberts encarades a les canonades de plom de fa 200 anys té algun avantatge tècnic que desconec, però el cert és que Barcelona n'és plè!. És fantàstic, et lleves el matí, obres la finestra i enlloc de sentir els ocellets cantant i l'olor d'herba sents les rates xisclant i l'olor del cagalló que llisca a dos pams de la teva cara per dintre de la canonada que tens al davant.

Tot plegat és prou depriment com per no trobar tant tètric el fet de viure amb la iaia i la "Inri".

De totes maneres seguiré buscant, i la veritat és que ja he ampliat una mica més els meus criteris de cerca i ja miro també pisos sense moblar. Fotre un IKEAzo o un Expomobiazo tampoc surt tan car si així t'assegures de que les úniques ladilles que et trobaràs al sofà són les teves...glups!

Desitjeu-me sort!