04 de novembre 2008

Road to the White House


Avui és un dels dies més importants a la nostra vida; com cada vegada que canvia el cul que seu a la cadira del Despatx Oval.

Malgrat tot, tot un reguitzell de persones amb ànima de "pro-" es neguen a reconèixer-ho escudant-se darrere d'un antiamericanisme fàcil. Avui ja he sentit un parell de cops la frase:


- A mi m'és igual, jo sóc totalment antiamericà/na (donar entonació de pedant en llegir la frase, del tipus: "jo estic per sobre de tot això")


Realment no sé què vol dir ser antiamericà/na, i malgrat no saber-ho em costa d'entendre que algú pugui ser antiamericà o antiamericana...i menys si els seus arguments són el fast food, o polítiques errònies dels darrers anys.

El cert és que si el fast food s'ha escampat per tot arreu és perquè els altres països babejem amb el que fan els americans i els obrim la porta; i si babejem amb el que fan els americans és per alguna cosa. Perquè són una de les democràcies més antigues; perquè són una de les majors potències econòmiques, perquè són (sí, ho són!) els responsables d'inombrables processos de pau, perquè són els responsables de l'estabilitat que hi ha hagut al món els darrers 50 anys...

Algú podrà pensar que també són els responables del canvi climàtic perquè són un dels països que més contaminen, però qui estigui lliure de pecat en aquest sentit, que tiri la primera pedra. Altres diran que també són els culpables de l'actual escalada de violència fruit de la seva invasió de l'Iraq, o que es passen la resta del planeta pel forro perquè es pensen els millors...

Per què són tan importants per a tots nosaltres aquestes eleccions d'avui? Per què és tan important que en 24h Barack Obama o John McCain arribin a la Casa Blanca? doncs perquè depenent de qui guanyi, totes aquestes coses negatives podran canviar radicalment; i agradi o no agradi; se sigui antiamericà/na o no se'n sigui, no hi ha volta de full: el que passa a Washington, ens afecta a totes i a tots.

Aquestes són les autèntiques eleccions en les que ens hi juguem el futur. Oblideu-vos de la Carrera de San Jerónimo i del Parlament de Catalunya...i fins i tot de Brusseles perquè cap d'aquestes institucions no fa res sense estar mirant constantment de reüll el que passa als EUA. Que mani qui vulgui a Espanya, que la nostra economia, la nostra seguretat, el nostre futur en definitiva, està subeditat al que succeeixi avui a Amèrica. Per això és un dels dies més importants en la nostra vida; perquè avui es pot decidir el futur del món fins l'any 2016...i això és molt de temps.

El personatge més important del món està apunt de canviar; i si els presagis són certs, per primer cop, aquest serà un home de raça negra; una raça que ha estat discrimada als EUA, de forma explícita, fins fa 40 ò 50 anys; i avui, Barack Obama, és apunt de convertir-se en president. ¿Algú es pot imaginar una situació similar a Espanya per exemple? que d'aquí 20 anys hi hagi un president musulmà?...o per no anar tant a l'extrem. Tan antiamericans que som, i tant que en despotriquem; mirem-nos el melic: ¿Algú s'imagina un president d'Espanya català? Si parlem de països repugnants, no cal trevessar l'Atlàntic per trobar-ne. La major part del borrissol es queda al melic.


VOTE FOR BARACK OBAMA!

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Siiii! Yes yes yes we can! :D

Roger ha dit...

Sobretot els divendres: Yes weekend!!!!

Goblin77 ha dit...

Ep...coincideixo amb tu amb molts aspectes. No podem ser antiamericans, de fet qualsevol cosa que comenci per anti-algun col·lectiu ja aniríem per mal camí. Jo crec que desconeixem força el país i que lo que arriba sempre és informació sobredimensionada. Ara això sí, crec que la seva política exterior de confrontació i de demostrar sempre que són els més forts és bastant patètica. El problema és que hi ha molts països súbdits, com nosaltres hem estat moltes vegades. No tot el problema és americà, potser és més global.

En general sempre els he vist molts defectes...menjar, sanitat, polítiques exteriors de confrontació, immigració o prepotència...però com tu dius mirem-nos el melic...per exemple Catalunya, per exemple Espanya o Europa! Aquí hi han moltes famílies al McDonalds, hi ha molta gent fent cues interminables per una operació, polítiques que depenen dels EUA o hi estan sotmeses i tela amb les maneres de tractar la immigració a Espanya, França, Itàlia, etc....

Ara veurem el que pot arribar a canviar l'Obama, jo no pronostico gaires canvis, però se li ha de concedir el dret a intentar-ho!

Roger ha dit...

Si més no, Albertinho, el que segur que canviarà serà la seva política exterior que, coincideixo amb tu, és la gran culpable d'aques "anti-americanisme" imperant dels darrers anys. De manera que si tot això, canvia ha hi tindrem molt de guanyat.
Caldrà veure quin paper juguen els poderoso lobbies, en especial el jueu, a l'hora de deixar desenvolupar les noves polítiques tant internes com externes, però el que està clar és que, si més no, que Obama hagi arrasat implica tota una declaració d'intencions. I si ha arrasat és perquè els estúpids americans obesos amb gorres de NY incrustades fins a les celles, potser, no ho són tant d'estúpids.
Seguin tenint mooolt a envejar-los...

;