Nous descobriments

Avui comparteixo amb vosaltres un nou descobriment del món de la música que he trobat remenant per el gran calaix de sastre que és el Youtube. El senyor en qüestió es diu Estanislau Verdet i el mega hit: "Som tots uns desgraciats"; però n'hi ha d'altres com: "M'agradaria ser un Lemür" on hi apareixen frases com : "m'agradaria ser un llimac i babejar amb dignitat, no com un merda"....GENIAL!!! L'acabo de descobrir i ja en sóc un fan!

Personalment no m'agrada gaire el hip-hop; però això val la pena! Escolteu be la lletra, és boníssima...fins i tot diria que podria estar llegint algun dels posts que hi ha per aquí penjats jeje.

Algú va dir que la música catalana estava de baixa? el que passa és que no som amples de mires i quan parlem de música catalana ens limitem a pensar en el famós rock català que es queda amb Sopa de Cabra, Lax'n'Busto, Sau, Sangtraït i els Pets; i tota la colla de pseudogrups pseudoconeguts que van fer-se un lloc pujant al carro d'aquests cinc grups punters però, que de fet, mai no van arribar ni arribaran a estar al seu nivell; amb l'excepció, potser, dels Antònia Font.
Doncs resulta que en estils menys ortodoxos hi ha gent tan bona com l'Estanislau Verdet, amb lletres divertides i música amb una bona harmonía i molt molt digestiva. Us convido a no quedar-vos només amb el video que aquí us penjo i a buscar més material d'aquest paio, perquè val molt la pena!

La veritat és que aquest bitxo raro és digne d'anar-lo seguint; frases com: "he tornat a sortir amb l'inhalàmbric en comptes del mòbil" són pura poesia friki que valen molt la pena i que cal que ressonin amb estridència a través dels altaveus dels vostres ordinadors, ja siguin PC's o MAC (em moria per escriure una frase com aquesta)i alguna cosa em diu que es convertirà en el cantautor fetitxe del Goblin. Per cert, algú sap on es pot trobar una disfressa d'òs panda desinflat com la que porta el bò de l'Estanislau?

Tot s'hi val

"Poca feina? Fes-te un blog!" Aquesta frase, títol d'un post d'un blog amic, altrament mooooolt recomanable (Maybe someday) m'ha fet recordar quin va ser el motiu de fons que em va dur a fer aquest blog. I donat que la situació actual no dista gaire d'aquella situació primigènia he decidit que he de començar a reengegar tot això i anar escribint sovint. A més, no cal que t'hagi passat res especialment espectacular per escriure, ni tan sols cal que tinguis un tema. Per exemple...avui fa fred, oi? doncs, comencem a divagar sobre el tema...

De sobte, així sense avisar, et lleves i dius: "cony! quin fred que fot avui"; i aquesta sensació física de sobte es tradueix en una sèria de reaccions fisiològiques com l'enduriment dels mugrons, la contracció dels genitals i que se't posi la pell de gallina. És impressionant! tot sol, automàticament succeeix.

La pell de gallina diuen que és per disminuir la superficie del cos que queda exposat a l'exterior i, per tant, fa que tinguis menys fred; la contracció dels genitals succeeix per acostar els testicles (en llenguatge tècnic en diríem "pilotes" o "ous") al cos i mantenir-los a una temperatura de maduració espermàtica correcta; i els tremolins consisteixen en contraccions ràpides de la musculatura encaminades a generar calor; però....¿per què es posen tiessos els mugrons?

Algun expert en el tema segurament us donarà una resposta tècnica del pal fisiològic que sonarà convincent, però jo tinc una teoria diferent al respecte i que, crec, és més encertada:

Un mugronet a punt per tallar vidre vindria a ser com un petit cartell de neons que diu: "Vine i toca'm". Així a primer cop d'ull pot semblar fred, valgui la redundància, de broma fàcil i babós; però res més lluny de la veritat. Compte amb els mugrons tiessos amics!! són una trampa mortal! són la viuda negra de l'atracció sexual!! perquè el que genera un "vine i toca'm" tetal (tetal: adv. Relatiu a la teta) és un contacte físic que, lluny de cercar el plaer sexual més immediat, el que busca és, simple i planament: Calor.

El noi o noia amb empinament tetal absorvirà la calor del palmell de les teves mans i de les puntes dels teus dits. L'empinament tetal és una trampa mortal encaminada a absorvir la vostra calor en benefici del subjecte tetalment empinat/ada sota l'engany d'una bona magrejada. L'energia ni es crea ni es destrueix; es transforma, es transfereix; i els mugrons empinats són grans centres transmissors de calor, d'energia que en qüestió de segons poden deixar les mans gelades d'aquell qui els toca...i ja sabeu el mal que fa quan et fots un cop en un dit que tens glaçat...

Així que quan vegeu un mugró tiessu, fixeu-hi bé els ulls, però amb les mans quietes! que malgrat que per contacte refreda les mans, a través de la vista escalfa el cos.

I recordeu: "teta que la mano no cubre, no es teta sino ubre"...i és que en el tema tetal també hi ha armes de destrucció massiva.

Has d'escriure alguna cosa

"Has d'escriure alguna cosa" em repeteixo cada vegada que faig un cop d'ull al blog, però resulta que hi ha èpoques que són notablement menys prolífiques que d'altres i en les que sembla que prèmer les lletres del teclat de l'ordinador requereixi un esforç titànic.

En defensa pròpia he de dir que no fa tant que no escric, de fet vaig penjar un post nou no fa gaire però va ser bastant efímer i aviat es va despenjar per motius diversos. D'altra banda he de reconèixer que havia promès un post sobre com havia anat al viatge a Londres i que no l'he fet. No us penseu que encara segueixo allà, que va! fa 1 mes que vaig tornar, el que passa és això que dic, que hi ha èpoques en les que escriure requereix esforços titànics.

Això fa pensar una mica. Segurament si la meva vida fos..què et diré ara...com la del James Bond, cada dia podria escriure pàgines i pàgines, de manera que, per una senzilla regla de tres dedueixo que la meva vida, més aviat, s'assimilaria a la d'algun animal del zoo. No sé, trieu el que vulgueu, qualsevol m'està bé. Jo triaria el Tigre, no per la majestuositat del felí en qüestió sinó per que està rallat.

Mira, ara el viatge a Londres em vindrà que ni pintao per escriure alguna cosa. Allà va:

El cas és que Londres és molt gran. I hi ha moltes coses a veure, però sobretot moltes coses a viure. Suposo que molts de vosaltres ja hi haureu anat algun cop i que ara us descobriré la sopa d'all, però m'és igual, necessito treure'm de sobre la pressió d'escriure alguna cosa nova.

Doncs com deia, hi ha molt per viure...i no em refereixo a llocs com Camden o el Soho; estic pensant en el transport públic. Naltrus estàvem en un hotel un pèl allunyat del centre i cada dia ens movíem en metro i/o bus a oysterazo limpio*, i la veritat és que és molt curiós. És curiós perquè si vas a la City veuràs que tothom va entrajat com si anés de casament; si vas a Camden veuràs que tothom va tirat com si anés a okupar, vomitar, pegar i graffitejar alguna cosa, i si te'n vas a Westminster veuràs que tothom porta una càmara de fotos i és guiri. La gràcia del metro i/o bus és que tot això ho tens junt en un sol vagó; i la mescla és, poc o molt curiosa. Perquè pots trobar-te assegut entre un kinki i un gentleman que mútuament s'estan ignorant però que són ben conscients de que hi ha l'altre al costat; i mentre l'un rebutja ideològicament a l'altre, tinc la sospita, que, simultàniament, cada un desitjaria estar en el lloc de l'altre.

Filosofia d'anar per casa a banda, a Londres s'hi menja fatal. No és culpa dels xefs ni dels productes, estic segur que la iaia va allà a fer una truita i li queda dolenta...deu ser algo ancestral de la zona; ¿existeix la genètica geogràfica? no sé com dir-ho. És com la incapacitat dels noruecs de ballar la dansa del ventre...Allà no s'hi pot menjar i ja està. No és culpa de ningú.

Alguns de seguida caureu en el tòpic i pensareu que el que sí s'hi pot fer és beure. Doncs tampoc. La birra és aigua amb gas. Els guiris són delicats i no beuen birra de més de 3º i això fa que la desitjada "Pinta" esdevingui un gran got torturador impossible de buidar...ah! i per si algú té la il·lusió de menjar el típic fish&chips, podeu anar a la Sirena i agafar uns lloms de lluç arrebossat, d'aquells que l'arrebossat fa 2cm; li poseu maonesa i unes patates i voilà! Welcome to London!

Malgrat tot, val molt la pena anar-hi perquè, com va dir aquell:

Osti tu! això d'aquí és el futuru!

*NOTA PER A PROFANS: A Londres pots comprar una targeta que et permet viatjar en transport públic lliurement per la ciutat tants camins com vulguis; i aquesta targeta rep el nom de oyster. Ale, ja està, un toc pedant al blog.

God save the Queen (We will Rock You)

Després d'un llarg temps sense donars senyals de vida degut a que he estat molt ocupat pensant en la mandra que em feia escriure al blog, més que res perquè no tenia moltes coses a explicar, avui ha arribat el dia en el que davant la disjuntiva de passar-me el matí davant el llibre de Física he preferit seure a l'ordinador i escriure una miqueta.

El cas és que dillus me'n vaig a Londres a passar una setmaneta (prometo post posterior) i volia compartir-ho amb tothom, especialment aquells que us passareu tota la setmana currant per aquí mentre jo m'inflo a fish & chips, pintes i pastissets de qüestionable valor nutritiu.

He de confessar però que vaig una mica a cegues. No he estat mai a Londres i quan he volgut mirar un plànol per posar-me en antecedents, ha resultat que la ciutat és tan gran que m'he cansat de buscar abans de trobar Picadilly Circus, el Big-Ben o Buckingham; però sí vaig trobar un dels monuments dignes de visitar de la ciutat: WEMBLEY! no sé si veuré el Parliament, però l'estadi cau segur (xut de Koemaaaaan....goooooool, gol, gol!!..ejem!) oh! i també haurà de caure una visita a l'abadia de Westminster per veure la tomba d'Isaac Newton, Rutherford, Kelvin i Darwin. A veure si entre tots una mica m'inspiren per tirar edavant aquestes opos; tot i que tenint en compte que darrerament estic amb la Quàntica i la Relativitat, les aportacions que pugui fer-me el pobre desfastat Sir Isaac em serviran de poc.

Objectius secundaris: fer-me una foto amb un dels soldats tiessos que fan guàrdia al palau reial amb aquell barret pelut enorme, fe-me una foto amb un bobby (tinc predilecció pels homes amb uniforme...uuiii), trucar des duna cabina telefònica vermella i pujar al pis de dalt d'un dels autobusos típics de Londres; tot i que darrerament crec que els han canviat i ja no són els típics, així que aquesta opció pot ser substituïda per qualsevol altra; com llogar un cotxe i fotre'm a la rotonda de Picadilly contra direcció!

Res més, lo bueno si breve, dos veces bueno!

God save the Queen, the Metallica, the Rolling Stones, i els Pets de Constantí!

Salut!

Vaga de transportistes

La vaga de transportistes que ens ha afectat els darrers dies ha tingut importants repercussions econòmiques, a més de les repercussions socials que han derivat, en alguns casos en moments de pànic al més pur estil guerra freda; amb gent recol·lectant aliments en conserva per passar mesos tancats al búnker subsistint a base de blat de moro i tomàquets ressecs durant mesos.

El que més em va impactar va ser que el primer en esgotar-se fos l'aigua. Anaves al súper i les primeres estanteries en buidar-se eren les de les ampolles i garrafes d'aigua.

Ho vaig trobar curiós; primer perquè l'aigua ens arriba a tots a casa sense camions de pel mig. Obrim l'aixeta, i raja. Per tant, que la gent vagi a comprar aigua indica que la gent no confia en la salubritat del líquid element que els arriba a casa... I en segon lloc, ho vaig trobar curiós perquè: podent comprar cervesa, per què volem l'aigua?

Els efectes econòmics van ser diversos, per exemple, les benzineres van acabar l'estoc, i tots vam córrer a omplir el dipòsit just en el moment de la història en el que el combustible va més car. Quina incongruència, no? ¿què se n'ha fet de la llei del mínim esforç? per una setmana que hauria col·lat dir a la feina: "No puc venir a currar perquè el cotxe m'ha deixat tirat"...

Els agricultors, ramaders, empreses de vehicles, distribuïdores, etc. Van patir pèrdues multi milionàries (cosa que ens hauria de fer pensar en el dineral que ens estalviaríem si anéssim nosaltres mateixos a comprar als mercats); però aquests col·lectius cobraran indemnitzacions per part de les asseguradores, del govern o de les institucions europees. Malgrat tot però, hi ha un altre sector econòmic que també es va veure molt perjudicat per la vaga, però del que no se'n va parlar; un col·lectiu que no rebrà indeminització de cap mena i que també ha patit pèrdues, si més no, importants. Em refereixo a:

LES PUTES DE CARRETERA

Les putes de carretera, més conegudes com: "les noies de cinturó ample que són més eficaces que els radars per aconseguir reduir la velocitat a la que circulen els cotxes per la carretera", han sofert també pèrdues molt importants, molt més que, per exemple les àrees de servei de les autopistes, ja que, mentre que un carajillo i un donut generen el moviment de 3 euros de capital, una mamadeta a les 7:30 del matí, genera una transacció entre 5 i 10 vegades més valor que el carajillo i el donut.

Si els transportistes han fet vaga durant 4 ò 5 dies, i el volum de camions circulant per les carreteres s'ha reduït en un 90%, és fàcil deduir que el volum de negoci de les putes de carretera s'haurà vist reduït en un 90% durant una setmana, el que suposa un 20% mensual que repercutirà en el càlcul del PIB interanual.

Això semblarà una tonteria, però si us hi fixeu, en el proper càlcul de l'Euribor, això es notarà. Segur que puja per compensar.

I és que les putes de carretera tenen un paper molt important en aquest país:

• 
  
  Disminuir la velocitat dels cotxes a les carreteres


• 
  
  Augmentar la rendabilitat de l'obra pública


• 
  
  Alleugerar el volum de trànsit pesat de les vies on no hi ha servei


• 
  
  Augmentar el consum de preservatius de colors i gustos

Fent un càlcul ràpid, la vaga de transportistes ha generat unes pèrdues importantíssimes en molts sectors que mai rebran subvencions; les putes de carretera tenen un valor afegit importantíssim per l'economia d'aquest país.

Així que, si us plau, partir d'ara, quan vegis una puta de carretera, no passis mai per el seu davant sense dir-li res; ella mai no ho faria.

Torna a ploure

No sé per què demano que em passin musiques per bluetooth, si després em desperto en sentir el soroll del mòbil vibrant sobre la taula abans que comenci a sonar la música que sempre arrenca amb una cadència a l'alça...A més, cada matí quan poso els peus a terra, allargo la mà ben ràpid per intentar parar el despertador del telèfon abans no comenci a sonar la música. Potser perquè prefereixo despertar-me també poc a poc, també amb una cadència a l'alça i no espantat de cop per l'estrident cançó del Dr Slump que sona cada dia a les 7.

M'estiro...més...més...sí!, fins aquí. Ostres, perquè és tan agradable estirar-se? i per què sempre toca llevar-te quan millor estàs dormint? ...Era l'Scarlett Johanson? estava somiant amb l'Scarlett Johanson o no...ja sóc incapaç de recordar-ho. Tant se val, vaig a posar la tele per entarar-me de les quatre notícies imprescindibles abans d'engegar el dia.

A veure què diu el Cuni... Guaita! l'Scarlett Johanson parlant de la peli de Woody Allen...

...¿he somiat amb l'Scarlett Johanson?

La noia del temps diu que plou.

Mmmm segons el radar meteorològic, a veure?, sí aquí hi plou.

Em llevo i enretiro les cortines del balcó que tinc a l'habitació.

Sí, plou. Que bé. Amb la falta que feia que plogués.

...S'hi està bé a la platja al maig. Pfff....potser ja seria hora que fes una mica de sol. Un parell de dies. El just per carregar les piles.

I ara que plou tant què faran? -torno a seure al llit-. Faran la canonada igual aquests pallassos del govern? pobre Conseller Baltasar. Té nom de Rei negre...i la veritat és que deu estar ben negre amb el càrrec que li han donat i el paper que està fotent. Quin paio més incompetent. Crec que cada dia de pluja se li clava a l'esquena com un punyal traïdor. Que curiós: un ecologista a favor de la sequera. Segur que posa ciris a Mahoma perquè foti un clatellot a St Pere (o un parell de piules) perquè no faci ploure més jeje.

Quina hora és? mmm..encara tinc temps.

En teoria no l'haurien de fer la canonada, no? Perquè van dir que era només per una situació puntual d'extrema gravetat que estàvem vivint. Doncs bé, si ara ja hi ha aigua en teoria no caldria no? Perquè no diuen que no cal? Van tardar 5 minuts en dir que ja es podien omplir piscines després que el primer vaixell carregat d'aigua amarrés a port; i ara que plou perquè no diuen que ja no hi haurà transvassament i que la canonada que han comprat l'aprofitaran per..no sé...reparar la famosa fuita de Badalona..ai no sé. Qui els entengui que els compri...

Però clar! com les obres continuin se'ls veurà la segona i tercera i fins i tot quarta capa del llautó, no? No crec que siguin tan burros. Suposo que...clar, és que deuen estar agafats pels ous per les empreses a les que es van adjudicar les obres, no? què faran ara? és molta pasta, clar. Vaja, quin lio. Potser els de Madrid els donaran un cop de mà i diran que ara, el transvassament, no. I així el govern ja no tindrà cap responsabilitat i el pobre Baltassar podrà tornar a empassar saliva jeje...ostres, en el fons, últimament som incapaços de fotre res sense Madrid. Quin cony d'Estatut vam fotre doncs?..ens van vendre un Estatut que deien que era potent, amb un gobern "amic" a Madrid...i cada cop estem més limitats...

..quina hora és?...osti...potser que espavili.

M'aixeco del llit i vaig a fer el pipi del matí.

El pipi es podria destil·lar - penso.

A veure si hi ha madalenes per sucar al cola-cao?..

"Si Cataluña quire guerra, tendrá guerra"

"Si Cataluña quiere guerra, tendrá guerra"

Aquesta sentència, pròpia de règims militars pseudo-medievals on les amenaces i cops de puny sobre la taula eren el pa de cada dia a l'hora de mostrar la força i el punt de xuleria a base de dir les coses sense pensar-les, data de l'any 2008, exactament del 7 de maig del 2008. I el subjecte (eufemisme d'"energumen") que les va pronunciar no va ser un cap rapat, no va ser un qualsevol que surt a prendre el cigaló i comenta amb els companys de partida de mus, ni tan sols va ser Jiménez Losantos, no. La cosa és molt més greu. Qui firma aquesta sentència és ni més ni menys que Guillermo Fernández Vara, molt honorable (?) president d'Extremadura...per cert, del PSOE.

I és que la cabra tira al monte i de tal palo tal astilla. Si pensàvem que amb la retirada de Juan Carlos Rodríguez Ibarra la tírria extremenya vers Catalunya quedaria com a cosa del passat, anàvem ben equivocats; i és que ha estat molt pitjor el remei que la malaltia.

El (senyor) Fernández Vara va escupir aquestes paraules mentre es referia al nou sistema de finançament autonòmic que s'ha d'aplicar segons l'Estatut del 2006 aprovat per majoria absoluta al Congrés dels diputats de Madrid, amb els vots a favor del conjunt del PSOE ( partit al que pertany similar energumen), segons el qual, les percepcions econòmiques per a Catalunya s'han d'incrementar de manera notable d'acord amb la llei per compensar el dèficit fiscal (ja no parlo de l'històric acumulat) que pateix Catalunya que, avui en dia, ratlla ja el robatori.

Davant la intenció oficial del Ministre Pedro Solbes d'aplicar el nou finançament durant el curs 2008-2009, Fernández Vara va respondre:

"Entonces nos vamos a ver las caras, porqué si tocan nuestros intereses, nos van a encontrar"

El cas és senyor meu, que Extremadura rep molts més diners per habitant que Catalunya. De fet, darrere del País Basc i Navarra (ambdós, paradisos fiscals dintre d'una España incomprensible cada día més), Extremadura és la comunitat autònoma que més rep; en concret 2372 euors per habitant. Catalunya, la comunitat que més ha contribuït històricament a incrementar els ingressos de l'Estat, està en la 12ena posició d'aquest rànquing de comunitats que més reben (per a qui no estigui molt posat en el tema, Espanya té 17 comunitats autònomes), en concret, Catalunya rep 1950 euros per habitant més de 400 euros menys que els que reben els extremenys.

Evidentment, si Catalunya obté un nou sistema de finançament (no us feu il·lusions perquè ens acabaran donant pel cul com han fet sempre gràcies a la nostra incompetent classe política), haurà de rebre més diners i, presumiblement, en tocarien menys per els Extremenys (que per cert, són la comunitat autònoma que menys contribueix).

Segurament, si el president d'Extremadura tingués el graduat escolar i fos un ésser bípede, sabria que si és president d'alguna cosa és gràcies als catalans i la nostra lluita històrica per assolir l'Autonomia que després es va repartir a tothom com si fossin cromos gràcies al famós "café para todos" i que, per tant, la seva tírria segurament l'hauria de derivar cap a altres bandes (per què no al País Basc? a qui tothom llepa al cul sense saber encara per què? serà perquè tenen armes?...interessant i perillosa deducció...) i no cap als catalans precisament, gràcies als quals Extremadura avui en dia és Extremadura.

De totes maneres no cal patir, totes les pel·lícules tenen segones parts, i el Café para todos no n'és una excepció. El nostre Estatut retallat per tot arreu i amb recursos d'inconstitucionalitat al Tribunal constitucional imposats per el PP, amb penes i treballs es posarà en funcionament mentre, al darrere, altres comunitats han calcat el nostre estatut i l'han tunejat fins fer-lo fins i tot molt més potent, com és el cas del del País Valencià (estatut aprovat, per cert, per el PP i que evidentment no té cap recurs d'inconstitucionalitat ). No pateixi (senyor) Fernández Vara, que ja s'ho faran venir bé per millorar el finançament de tothom abans que el dels catalans per deixar-nos de nou a nosaltres a la cua i a vostè amb la butxaca ben plena.

Deprés ens pregunten per què volem la independència?

Visca Catalunya lliure!!