A mesura que van passant els dies estic adonant-me de que cada cop tinc més arguments per pensar que el PP guanyarà les eleccions del dia 9 de març; i només em va faltar veure el "debat" del dilluns per acabar d'enfonsar-me.
Abans que res, aclarir que poso "debat" entre cometes perquè crec que el que ens van col·lar l'altra nit no era un debat ni res que s'hi assemblés. Tan controlats havien d'estar els temps i tan preparats estaven els guions de l'un i de l'altre que en cap moment hi va haver discussió ni contrast d'idees; sinó que el que vam veure va ser una contraposició de monòlegs. Cada candidat exposava el seu monòleg amb interrupcions de dos minuts que l'altre candidat aprofitava per anar articulant el seu. Semblava un muntatge de l'APM fet amb fragments de diferents intervencions inconnexes i descontextualitzades. Això no és debat ni és res! això és una pantomima!..amb lo macos que eren els Gonzalez vs Aznar!
Malgrat tot, vaig treure la meva particular conclusió del "debat"; i em va sorprendre molt veure que la meva opinió contrastava absolutament amb els resultats que van fer públics els mitjans de comuniació.
Segons el meu criteri, el bon jan del Mariano va guanyar el debat a l'estil Real Madrid.
El Bambi va tenir dos moments estel·lars, sí, quan va mostrar les regularitzacions d'immigrants a partir del bonobús i quan es va preguntar com era possible que al final de la darrera legislatura d'Aznar ETA estés acabada quan després, ells mateixos, van atribuir-los l'autoria de l'atemptat de l'11-M. Això van ser dos bons partits, estil Barça (Celtic i Llevant) en mig d'una temporada gris, desenfocada i descol·locada que per a Zapatero van ser la resta de les dues hores del "debat".
El Bambi va tenir dos moments estel·lars, sí, quan va mostrar les regularitzacions d'immigrants a partir del bonobús i quan es va preguntar com era possible que al final de la darrera legislatura d'Aznar ETA estés acabada quan després, ells mateixos, van atribuir-los l'autoria de l'atemptat de l'11-M. Això van ser dos bons partits, estil Barça (Celtic i Llevant) en mig d'una temporada gris, desenfocada i descol·locada que per a Zapatero van ser la resta de les dues hores del "debat".
En Rajoy per la seva banda, tot i caure en els dos errors que acabo de comentar, va estar molt més regular, més gris, menys estel·lar, sí. Però més efectiu. Millor preparat i amb molts més arguments. Amb un discurs molt més ferm i amb un to de veu molt menys crispat (havia pres pope en Zapatitos? estava espitós!). Va tractar sobre l'educació, immigració, imflació, atur i vivenda; temes que són els que afecten el ciutadà normal i corrent. Mentre l'altre només treia gràfics i més gràfics del seu carpessano de 4t d'ESO. Lamentable.
Li va espetar a la cara al candidat del PSOE que perquè va negociar amb ETA. Segons el meu punt de vista, una ocasió única per a Zapatero per a lluïr-se defensant la seva teoria sobre la pau; però per contra, en Zapatitos es va passar la pregunta pel forro, no la va contestar. Com si sentís ploure. Per què? perquè en el seu guió no hi entrava aquest tema i perquè no té arguments (jo sí els tindria) per defensar-se. Perquè és un titella sense idees; només uns dolços ulls blaus i cara de no haver trencat mai un plat, que fan guanyar vots.
Rajoy parlava de la (encara) vigent legislatura, i Zapatero saltava parlant de fa 4 anys enrere. Parlant de l'11-M, de les teories de la conspiració i anunciant amb traca i platerets que sí, que efectivament, si no hagués estat pels atemptats de l'11-M, ell no hauria guanyat aquelles eleccions. Donant a entendre que les argumentacions esgrimides pel PP els dies previs al 14-M del 2004 sobre aplaçar les eleccions, estaven fonamentades.
En Zapatero, segons el meu punt de vista, es va destruir. No només políticament, sinó també la seva imatge de TALANTE. Interrompia continuament, amb frases repetitives de nen de 5 anys: "retíralo...retíralo...retíralo"..uf!
No sé com païr-ho això. El cor em diu que tant de bò no governi el PP, però el cap em diu que el Senyor de los ilillos està molt més preparat que el senyor amic dels famosos bohemis adictes al gest ^.
Per acabar, una reflexió:
Des de que es va reestablir la democràcia i que a Espanya hi ha, de nou, eleccions lliures, aquest és el primer cop que el candidat a la reelecció està frec a frec a les enquestes amb el candidat de l'oposició. Fins ara sempre, sempre, el candidat a la reelecció no lluitava per repetir govern, sinó que la lluita estava en assolir la majoria absoluta: segon govern de González, majoria absoluta. Segon govern d'Aznar, majoria absoluta.
Mireu com estem ara. Frec a frec.
Mireu com estem ara. Frec a frec.
Aneu traïent la pols al vostre castellà perquè el 10 de març tindrem president gallec. (Tant de bò que no!)
2 comentaris:
El Zapatero vol guanyar pel mateix que l'altra vegada i per un petit error dels populars... tampoc crec que tinguin dret a governar per sempre els sociates, no?
A mi el """debat""" em va fer bastanta pena l'estona que el vaig veure pel que bé has explicat. Són dos candidats a governar realment patètics i pensar que per força un dels dos seguirà "vivint del bote" posa la pell de gallina. No cal dir que me la sua qui guanyi ja que sempre dire que el dia a dia no canviarà a millor mentre governi una de les dues cares de la mateixa moneda. Encara sort que ningú obtindrà la majoria absoluta ja que com vam parlar ahir seria una de les pitjors situacions possibles... Tu li dius dictadura consentida, no?
Un amb el terrorisme i l'altre amb "las políticas sociales" (gastarà el nom) són bastant pudents. Un intentant sobornar al personal amb 400€ de merda i l'altre parlant de no se quina nena en els seus somnis es pensen que som rucs. En part cal donar-los la raó perquè en aquest país traguem amb tot sense condicions i sense aixecar el cap, però per altra banda potser cal dir que s'estan passant i les seves accions ratllen l'ofensa als ciutadans. En fi, eh lu k nia! Dilluns seguirem "disfrutant" amb aquesta farsa beep...
Bueno..."petit error dels populars" uf! aquesta frase no sé com agafar-la. Va ser un GRAN error però de gestió general durant quatre anys. Però bé, és el que té. Sí, la frase és meva; sempre he dit que les majories absolutes són democràticament nefastes perquè són "dictadures consentides". El govern fa el que vol i punt. No hi ha més oposició que la del "derecho al pataleo". El GRAN error del PP va ser regocijar-se en ello i revolcar-s'hi; però bueno. Ja ha plogut molt des de llavors; i en general, el que ha plogut ha estat merda.
Estic d'acord amb tu, és llastimós que un d'aquests dos energumens beep acabi sent president del gover; però és el que hi ha. Què hi podem fer? Doncs anar a votar i votar aquells partits que poden, minimament, condicionar la gestió de qualsevol de les alternatives de govern beep.
Votar més cap a l'esquerra o més cap a la dreta de l'urna, ja és només una opció personal; però el vot al partit gran pot ser nefast!
Publica un comentari a l'entrada