Trobo que és absolutament lamentable i reprovable que es tiri endavant la Llei de la igualtat entre homes i dones.
Queda molt bonic a primera vista si no profunditzem una mica en el significat d’aquesta llei. Però si us dediqueu a pensar-hi durant un parell de minuts us adonareu que una llei d’aquest estil, l’únic que fa, és cavar una mica més fondo en l’esquerda que hi ha entre homes i dones a l’hora d’oferir igualtat d’oportunitats i igualtat de drets.
Que per llei sigui obligatori que el 40% dels membres d’una llista electoral hagin de ser dones és lamentable, incoherent, estúpid i molt misogin. Que per obligació s’hagi de tenir un 40% de dones és només una mesura per fer bonic. Simplement això. És perquè el cap de llista d’un partit polític pugui sortir a la foto de bracet de dues dones, a poder ser en bikini, al més pur estil 1, 2, 3.
És un acte d’hipocresia política; tot i que això no ens hauria d’estranyar ja que hipocresia i política haurien d’aparèixer com a sinònimes en el diccionari de la Llengua.
Realment s’està fomentant la igualtat entre homes i dones si per obligació he de posar un mínim de dones en la meva llista? Segur? Igualtat no seria que en la meva llista electoral hi anessin les persones més preparades en cada camp independentment del seu gènere? Penso que igualtat hauria de referir-se a “indiferència”, és a dir: a tenir en cada lloc de treball la persona millor qualificada; entenent com a “persona” a ésser humà, ja sigui dona o home.
Que per llei s’hagi de tenir un 40% de dones en una llista és un exercici de discriminació positiva. I no ens equivoquem; no agafem “positiva” com la paraula més important, sinó que ens hem de fixar en “discriminació” que vol dir evidenciar una diferència.
Que per llei sigui obligatori que el 40% dels membres d’una llista electoral hagin de ser dones és lamentable, incoherent, estúpid i molt misogin. Que per obligació s’hagi de tenir un 40% de dones és només una mesura per fer bonic. Simplement això. És perquè el cap de llista d’un partit polític pugui sortir a la foto de bracet de dues dones, a poder ser en bikini, al més pur estil 1, 2, 3.
És un acte d’hipocresia política; tot i que això no ens hauria d’estranyar ja que hipocresia i política haurien d’aparèixer com a sinònimes en el diccionari de la Llengua.
Realment s’està fomentant la igualtat entre homes i dones si per obligació he de posar un mínim de dones en la meva llista? Segur? Igualtat no seria que en la meva llista electoral hi anessin les persones més preparades en cada camp independentment del seu gènere? Penso que igualtat hauria de referir-se a “indiferència”, és a dir: a tenir en cada lloc de treball la persona millor qualificada; entenent com a “persona” a ésser humà, ja sigui dona o home.
Que per llei s’hagi de tenir un 40% de dones en una llista és un exercici de discriminació positiva. I no ens equivoquem; no agafem “positiva” com la paraula més important, sinó que ens hem de fixar en “discriminació” que vol dir evidenciar una diferència.
Que la llei sobre la igualtat es basi en evidenciar la diferència se’m fa poc més que incomprensible, antagònic, absurd i menyspreable.
Si realment es vol acabar amb la discriminació, si realment es vol assolir la igualtat d’oportunitats, si realment es vol acabar amb els estereotips, i sincerament crec que això és absolutament necessari perquè en aquest país les dones ocupen càrrecs de menor rang en les empreses i cobren menys que homes d’igual condició laboral pel simple fet de ser dona, el que s’ha de fer és exercir la igualtat, veure que és així, que és real i no fer lleis de cara a la galeria per poder presumir com ho fa l’empresari que té contractat un treballador amb una discapacitat!
Aquesta és una llei tan insultant per el col·lectiu femení que crec que seria necessària una mobilització en contra; és una llei altament discriminatòria, perquè el que s’està afavorint és que a les dones se les valori per el fet de ser dones i no per les seves capacitats, la seva intel·ligència i la seva preparació.
“Ets dona? Doncs et fitxo, perquè sempre queda bé. Que ets Enginyera? I què!?...com si vols ser camionera. L’important és que ets dona. Ja en tinc una per la llista, la farem secretària d’alguna cosa i au!”
Al tanto amb aquests gols que ens volen col·lar per l’escaire.
Si per assolir la igualtat hem de fer-ho a còpia de lleis hipòcrites, vol dir que estem molt endarrerits en aquest camp; i per tant, no ens hauríem de congratular de quant en som de moderns i avançats, sinó que hauríem d’avergonyir-nos-en. La llei que promouen no se la creuen ni ells, i desenganyem-nos, no tindrà cap repercussió a nivell domèstic. El cromosoma XX continuarà estant discriminat.
Si realment es vol acabar amb la discriminació, si realment es vol assolir la igualtat d’oportunitats, si realment es vol acabar amb els estereotips, i sincerament crec que això és absolutament necessari perquè en aquest país les dones ocupen càrrecs de menor rang en les empreses i cobren menys que homes d’igual condició laboral pel simple fet de ser dona, el que s’ha de fer és exercir la igualtat, veure que és així, que és real i no fer lleis de cara a la galeria per poder presumir com ho fa l’empresari que té contractat un treballador amb una discapacitat!
Aquesta és una llei tan insultant per el col·lectiu femení que crec que seria necessària una mobilització en contra; és una llei altament discriminatòria, perquè el que s’està afavorint és que a les dones se les valori per el fet de ser dones i no per les seves capacitats, la seva intel·ligència i la seva preparació.
“Ets dona? Doncs et fitxo, perquè sempre queda bé. Que ets Enginyera? I què!?...com si vols ser camionera. L’important és que ets dona. Ja en tinc una per la llista, la farem secretària d’alguna cosa i au!”
Al tanto amb aquests gols que ens volen col·lar per l’escaire.
Si per assolir la igualtat hem de fer-ho a còpia de lleis hipòcrites, vol dir que estem molt endarrerits en aquest camp; i per tant, no ens hauríem de congratular de quant en som de moderns i avançats, sinó que hauríem d’avergonyir-nos-en. La llei que promouen no se la creuen ni ells, i desenganyem-nos, no tindrà cap repercussió a nivell domèstic. El cromosoma XX continuarà estant discriminat.
14 comentaris:
Bona tarda...Bé, primer de tot dir que sóc dona i....estic discriminada!!jajajja
Elteu nou post, una vegada més polèmic, veig que has girat la truita del teu blog!!
Tot el que dius està molt bé, crec que tens raó, la veritat és que s'han de tractar a les persones com a tals, no pas depenent del sexe que tens, però també és veritat que en molts aspectes les dones estàn en pitjors condicions en molts aspectes de la societat,però a aquest país li queda molt per evolucionar, i si ho ha de fer ho hauria de fer com cal, i tots sabem que no passarà.
Bé, aquest petit comentari no diu res de nou, ni res profund, però buenuuuu, és lo únic de bo que he fet aquesta tarda...jejejej
Em sembla que has explicat molt bé el problema. Cadascú hauria d'accedir a posicions més importants perquè s'ho ha currat, no per el fet de que tinguis que cumplir amb el cupo de dones de un partit. A mi també em sembla una enganyifa.
Em sembla molt més encertades altres mesures com que el pare també pugui demanar baixa per maternitat o compensaciones econòmiques per les dones que fan feines de casa i han cuidat la família tota la vida. Aquesta és una feina bastant dura en moltes ocasions i gens valorada. Crec que per aquí sí que s'estaria afavorint la igualtat entre homes i dones. L'altre és una norma de cara a la galeria.
Vale Albert.....tú escrius molt millor que jo, per això nodic gaires coses normalment......jijiijij, estic d'acord amb tú!!!
Va Esther no siguis pilota i mullat una mica collons!!! O fes-te un blog!!!
Ai..si no hi ha insults no mola tant....Si voldria dir que no estaria d'acord en que es donessin compensacions econòmiques a les persones (sí, en el 99,9999% dels casos, dones)que es dediquen a fer les feines de la casa, senzillament, perquè les dones treballadores, per exemple la meva mare, també ha fet sempre les feines de casa; rebria ella dos sous doncs?És una mesura molt controvertida. A més, s'hauria de comprovar que aquesta persona realment fa aquestes feines. I cobraria més qui fes els vidres un cop a la setmana que qui els fes un cop al mes? No crec que aquesta mesura es dugui mai a terme; i si es fa, faré un post al respecte jeje.De totes formes, aquest és ja un altre tema. I m'agrada que el missatge del post aquest cop hagi quedat més clar. Salut
Bones! Encara no havia tingut temps de comentar aquest nou post polèmic jeje! Tot i que ens vas prometre que seria més polèmic que l'anterior i no ha sigut així, jeje! No, és conya, celebro que hi hagi menys polèmica que en el anterior.
Respecte al post, en primer lloc dir que la mesura del 40% em sembla en primer lloc, una mesura feta amb "bona intenció", però ja diuen que "l'infern és ple de bones intencions". No m'agrada la idea que algú ocupi un lloc de treball pel simple fet de tenir un gènere determinat. Ara bé, s'ha de tenir en compte que això és el que ha passat sempre i segueix passant en la majoria de casos, però amb el gènere oposat. Tan sols cal mirar qui ocupa els millors càrrecs a les empreses i qui cobra millors sous, com esmentes en el post, per fer la mateixa feina. Fins ara, sempre ha sigut, la versió oposada, "ets home, tant se val si ets un inútil que aquest càrrec de més responsabilitat és per a tu i tindràs un millor sou que la teva companya!", i no pas perquè hi hagi demèrit per a fer qualsevol feina del gènere femení.
Aquesta nova versió (la llei del 40%) em sembla que, per pal·liar aquesta situació real de demèrit envers la dona, fa el mateix amb el gènere oposat. Tot i què, entenc que alguna mesura s'ha de prendre al respecte i no em val, no fem res deixem que tot continuï igual i esperem a que es morin un parell de generacions més, per això he dit que em semblava una mesura feta amb bona intenció. La llei del 40% no hauria de ser imposada, la presència de dones hauria de ser un al voltant del 50% de manera natural sense necessitat de que s'imposi, ja que representen el 50% de la societat i tenen com a mínim la mateixa preparació que els homes. Però, pot ser si que es necessiten un parell de generacions per a que això es produeixi de manera natural.
Lo de les baixes de paternitat, com diu l'albertinho em sembla una bona mesura, però no serveix per evitar aquest greuge comparatiu de la dona en el món del treball. Respecte a que les mestresses de casa rebin una compensació econòmica? Esperaré a que posis el nou post per a comentar-ho. També podries comentar la situació en casos de divorci, on els fills es queden en la majoria dels casos amb la mare, aquí hi ha un greuge comparatiu on el perjudicat és l'home.
Bé, per acabar una recomanació, podries posar una enquesta ;) ja saps que a mi m'agraden, amb les mesures que hi ha per afavorir que la dona ocupi els mateixos càrrecs de responsabilitat que els homes, o del que se t'acudeixi al respecte.
Uff! volia comentar poca cosa i al final he fotut un rotllo... jejeje!
Llindar, he de confessar que quan he vist un comentari teu he posat a esmolar els ganivets, però veig que aquest cop estem d'acord...si és que quan la batalla dels sexes entra a escena, tots els homes fem front comú!
Un post comentant el tema de les custòdies en els divorsis crec que em costaria un culló i part de l'altre, que em tallaria algú i jugaria a pim-pom amb ell...t'agrada la polèmica, eh?? jeje
La veritat és que sí, que el genere femení representa, com a mínim, el 50% de la població (els homes morim abans...serà pels nervis que passem amb el futbol suposo)i, per tant, seria lògic que aquest 50% es veiés reflectit en tots els àmbits de la societat. Malauradament no és així i, com bé dius, hi ha homes mal preparats ocupant càrregs pel fet de ser homes, de la mateixa manera que hi ha dones ben preparades que no ocupen aquests càrregs. Evidentment una llei que pretengui canviar tot això és altament positiva; però lamento que hagi de ser així, per llei; perquè això demostra que la societat, per sí sola, és incapaç de canviar-ho. És a dir, que el MASCLISME, així, en majúscules, mou els fils en aquest país.
I com un gran peix que es mossega la cua, no puc evitar pensar que aquesta llei presumiblement positiva és també una llei masclista, perquè segurament aquest 40% de dones acabaran ocupant càrregs de menor rang que el 60% d'homes restants (tenint en compte el decalatge percentual)
S'ha de procurar educar en la igualtat però, fent un mega link amb l'anterior post (jeje), la immigració no hi ajuda gaire perquè a l'islam el paper de la dona no passa de ser el de "comparsa" del marit...i als instituts aquesta "educació" domèstica es nota amb els nanos.
És un tema complicat, definitivament..
Sense polèmica no mola tant això jejeje! No tan sols a l'islam la dona juga un paper de comparsa, en el catolicisme tampoc és que jugui un paper principal. I ja que parlem de posts polèmics també podries fer-ne un sobre la religió i l'escola, bé tan sols és una idea jeje!
Estem d'acord. L'església catòlica és el paradígma del masclisme dut a la pràctica.
Però quan parlo de l'arribada d'immigrants musulmans a les aules com a "problema" per assolir el repte de la igualtat ho faig amb coneixement de causa, i no per qüestions racials, sinó per qüestions culturals.
Molts d'aquests nens musulmans veuen habitualment com el pare dorm al llit i la mare a terra. O veuen com el pare camina al davant i la mare al darrere; mai de costat. I la majoria veuen com la mare no disposa mai de diners i els ha de demanar al pare.
A l'escola s'ha de treballar per aconseguir el respecte mutu, la cooperació i la desaparició de diferències; i en això estem. Però és una realitat que quan a mig curs t'arriba a l'aula un alumne nou vingut, et toca començar de nou des de zero. I això passa contínuament.
En aquest sentit, les aules per a nou vinguts proposades per l'il·luminat Conseller d'Educació, el senyor Erni Maragall em semblen una molt bona idea.
Mireu, la veritat absoluta que la tinc jo! és que la igualtat entre homes i dones és una quimera, bàsicament perquè sóm totalmet diferents. Ni millors ni pitjors, però absolutament diferents en tot. Estic d'acord amb vosaltres amb lo del 40%, imagineu que per omplir el cupo i sense haver-hi candidates posen a les primeres 4 dones que trobin pel carrer. Quina culpa te el planeta de que per una plaça de feina, sigui quina sigui, hi hagi més candidats d'un sexe que de l'altre?
Imagineu que a la formula 1 obliguessin a correr al 40% de dones per tenir igualtat, quin desastre! pobre Bernie, li destrossen el xiringuito en dos dies. I ara no sortiu amb que condueixen igual de bé, hi ha alguna excepció, però en general la realitat és una.
Jo tenia una cap fa uns anys que enlloc de preocupar-se del rendiment i la qualitat de la planta estava tot el dia mirant de quin color pintar-la, va durar poc, però quedava molt cool que estes allà, va sortir fins i tot als diaris. Potser hagués fet fortuna en el món de la decoració, o sigui que, generalitzant, hi ha feines de dones i feines d'homes.
A vosaltres que us mola tant el futbol, sincerament, quants partits de futbol femení heu vist? No siguem tan hipòcrites i políticament correctes.
En fi, un post una mica pobre perquè no hi ha discussió possible, les persones han de tenir totes les possibilitats sempre que les mereixin independentment de quin sexe siguin, si això comporta que el futbol és per homes i el disseny de bolsos per dones, quin problema hi ha?
"El cielo es azul, el agua moja y las mujeres tienen secretos"
Totalment d'acord Roger. Veig que has esquivat el tema de la religió a l'escola jeje! Bé, suposo que ho faras en un post.
El que passa és que els homes en general (els masclistes més...) estem acollonits. Tots sabem qui mana a casa. Els homes molt en el fons sabem que les dones són en general -de llarg- més llestes, més malpensades i més punyeteres. Hi haurà qui no gosarà dir-ho però el dia que hi hagi "igualtat" entre homes i dones, l'home, poc a poc, anirà desapareixent del mapa. I progressivament seran les dones qui ocuparan més i més posicions de relleu. I així girant la truita que, desenganyeu-vos: un cop girada, serà irrecuperable.
Ser masclista és un insult, poc pitjor que ser terrorista. Ser feminista, mola. Desdel principi dels temps els homes hem ocupat llocs de poder però de portes cap endins qui mana, ha manat i continuarà manant, són les dones. L'home sap que el dia que la dona mani també a nivell econòmic i en llocs de treball de poder, s'ha acabat el marro. Manaran a tot arreu. A casa i a fora. I és més, ja no ens necessitaran per res.
L'extinció de l'home és qüestió de temps. La llei és del 40% és una enganyifa. Un farol per evitar l'ecatombe de la testosterona.
a treballar i menys xerrar!!!!!!.
Els post son mooolt llargs!!! SINTETITZEU, va que vosaltres podeu.
Publica un comentari a l'entrada