Pel proper dia 14 hi ha convocada, per part dels sindicats majoritaris, una vaga de mestres i professors en defensa de l'ensenyament públic i en contra de la nova Llei d'Educació que el Departament d'Educació vol proposar en un futur.
Presumiblement, el seguiment de la protesta serà majoritari i un percentatge molt alt dels docents de Catalunya exerciran el seu dret a vaga.
Jo aniré a treballar.
Segurament, hi haurà poca gent que estigui més a favor que jo del sistema públic d'ensenyament; i poca gent el defensarà posant-hi més entranyes de les que jo hi poso en la seva defensa. Els que em coneixeu sabeu que tota la meva escolarització ha estat en col·legis públics, i no només això, sinó que me'n sento molt orgullós.
Aleshores, per què no faig vaga si, segons diuen els sindicats, aquesta nova llei que proposen des del govern, presumiblement, encamina l'ensanyament públic cap a una privatització encoberta?
Doncs, senzillament, perquè ARA NO ÉS EL MOMENT PER FER UNA VAGA.
M'explico:
La vaga és un dret que tenim els treballadors com a mesura de força davant la patronal, o en aquest cas el govern, per mostrar el nostre desacord amb la gestió dels nostres llocs de treball i les nostres condicions laborals.
Jo estic en desacord en que es convoqui una vaga de docents ara perquè el que el Conseller Maragall ha donat a conèixer són el que en un futur serien les bases del que conformaria l'esborrany del que, en un reiterat futur, acabaria sent una proposta de llei que hauria de passar tots els tràmits parlamentaris per aprovar-se i, un cop fet això, convertir-se, ara sí, en una nova llei d'educació.
Per a més inri, aquestes bases encara estan obertes al diàleg i a les aportacions que tothom vulgui fer-hi.
Estic d'acord en que algunes d'aquestes propostes que han sortit a la llum són, si més no, polèmiques, i que poden dur a interpretacions controvertides. No entraré però a valorar-les: en primer lloc perquè segurament no n'estic prou informat, i en segon lloc perquè s'hauria d'esperar a que es publiqués un esborrany del projecte de llei, per tenir l'articulat a les mans i poder-lo valorar objectivament.
La meva protesta va encaminada cap a l'actitud dels sindicats i cap a com estan portant aquesta situació. La vaga és un dret, sí. Però també és un últim recurs. És la cavalleria pesada que no s'ha de treure a escena si no és que no hi ha més remei. I ara, no és el moment.
Quden moltíssims tràmits a fer i moltíssim temps perquè aquesta llei arribi al Parlament, es discuteixi, es puleixi i s'aprovi. Moltíssim temps que és el que els sindicats tenen per dialogar amb el govern i fer veure en què no estan d'acord.
Jo crec que fer una vaga a aquestes alçades el que fa és desautoritzar els sindicats; convertir-los en interlocutors NO vàlids i en representants nefastos pels interessos dels treballadors. Treure la cavallria pesada a aquestes altures és com dir: "no tinc arguments, no sé defensar-me, només sé contraatacar de forma desmesurada en un mal moment". I això ens deixa a tots amb el cul a l'aire de cara a futures negociacions perquè a partir del dia 14 els sindicats seran interlocutors no vàlids amb qui el Govern ja no negociarà. És a dir, si ara ja ho feia poc, imagineu d'ara en endavant...
Encara queda molt temps i encara hi ha molts cartutxos a cremar abans que aquesta llei passi els tràmits parlamentaris que en permetin l'aplicació; i una vaga s'ha de reservar fins el moment en que es té l'articulat definitiu, i com a últim recurs.
Hem llençat la cavalleria a la primera de canvi i ara ens hem quedat amb la reraguarda descoberta.
No faré vaga ara perquè no vull sentir-me còmplice de la no savoir faire dels sindicants majoritaris de l'Ensenyament. (Ens deixen amb el cul a l'aire!!)
2 comentaris:
Crec que tens raó. Però per un altre costat, si es convoca la vaga sembla que, no acudint-hi, estiguis a favor de la reforma. Per que no ho sembli has de donar explicacions i per exemple, escriure un blog. És dura la vida de la gent amb principis, en un món on l'únic principi és "totésun" i el final "amerda" i on tothom és gilipolles i per ser conseqüent, has de ser inconseqüent. És a dir, protestar per la protesta mal protestada i a mal hora i al cap i a la fi, fotre't i anar a treballar quan molta gent fa vaga pel simple fet de no haver d'anar a treballar.
De fet, en situcions com aquestes és així. Siguin quins siguin els teur principis o les teves motivacions per fer una cosa o una altra, no tens més opció de fer vaga o no fer-ne, acceptant en conseqüència que se't penji una etiqueta. No hi ha volta de full, no hi ha tot aquells matisos de grisos entre el blanc i el negre que serien tan necessaris. Suposo que en el fons el que has de fer és allò que t'ajudi a mantenir la consciència més tranquil·la, tot i que és complicat...potser s'hauria de plantejar abans d'una vaga un sondeig per establir en quin % un hi està o no en desacord i a partir d'aquí construir tota l'escala de grisos...però això portaria massa feina, i malauradament, els sindicats no són el paradígma del treballador amb ganes de fer feina.
Publica un comentari a l'entrada