God save the Queen (We will Rock You)

Després d'un llarg temps sense donars senyals de vida degut a que he estat molt ocupat pensant en la mandra que em feia escriure al blog, més que res perquè no tenia moltes coses a explicar, avui ha arribat el dia en el que davant la disjuntiva de passar-me el matí davant el llibre de Física he preferit seure a l'ordinador i escriure una miqueta.

El cas és que dillus me'n vaig a Londres a passar una setmaneta (prometo post posterior) i volia compartir-ho amb tothom, especialment aquells que us passareu tota la setmana currant per aquí mentre jo m'inflo a fish & chips, pintes i pastissets de qüestionable valor nutritiu.

He de confessar però que vaig una mica a cegues. No he estat mai a Londres i quan he volgut mirar un plànol per posar-me en antecedents, ha resultat que la ciutat és tan gran que m'he cansat de buscar abans de trobar Picadilly Circus, el Big-Ben o Buckingham; però sí vaig trobar un dels monuments dignes de visitar de la ciutat: WEMBLEY! no sé si veuré el Parliament, però l'estadi cau segur (xut de Koemaaaaan....goooooool, gol, gol!!..ejem!) oh! i també haurà de caure una visita a l'abadia de Westminster per veure la tomba d'Isaac Newton, Rutherford, Kelvin i Darwin. A veure si entre tots una mica m'inspiren per tirar edavant aquestes opos; tot i que tenint en compte que darrerament estic amb la Quàntica i la Relativitat, les aportacions que pugui fer-me el pobre desfastat Sir Isaac em serviran de poc.

Objectius secundaris: fer-me una foto amb un dels soldats tiessos que fan guàrdia al palau reial amb aquell barret pelut enorme, fe-me una foto amb un bobby (tinc predilecció pels homes amb uniforme...uuiii), trucar des duna cabina telefònica vermella i pujar al pis de dalt d'un dels autobusos típics de Londres; tot i que darrerament crec que els han canviat i ja no són els típics, així que aquesta opció pot ser substituïda per qualsevol altra; com llogar un cotxe i fotre'm a la rotonda de Picadilly contra direcció!

Res més, lo bueno si breve, dos veces bueno!

God save the Queen, the Metallica, the Rolling Stones, i els Pets de Constantí!

Salut!

Vaga de transportistes

La vaga de transportistes que ens ha afectat els darrers dies ha tingut importants repercussions econòmiques, a més de les repercussions socials que han derivat, en alguns casos en moments de pànic al més pur estil guerra freda; amb gent recol·lectant aliments en conserva per passar mesos tancats al búnker subsistint a base de blat de moro i tomàquets ressecs durant mesos.

El que més em va impactar va ser que el primer en esgotar-se fos l'aigua. Anaves al súper i les primeres estanteries en buidar-se eren les de les ampolles i garrafes d'aigua.

Ho vaig trobar curiós; primer perquè l'aigua ens arriba a tots a casa sense camions de pel mig. Obrim l'aixeta, i raja. Per tant, que la gent vagi a comprar aigua indica que la gent no confia en la salubritat del líquid element que els arriba a casa... I en segon lloc, ho vaig trobar curiós perquè: podent comprar cervesa, per què volem l'aigua?

Els efectes econòmics van ser diversos, per exemple, les benzineres van acabar l'estoc, i tots vam córrer a omplir el dipòsit just en el moment de la història en el que el combustible va més car. Quina incongruència, no? ¿què se n'ha fet de la llei del mínim esforç? per una setmana que hauria col·lat dir a la feina: "No puc venir a currar perquè el cotxe m'ha deixat tirat"...

Els agricultors, ramaders, empreses de vehicles, distribuïdores, etc. Van patir pèrdues multi milionàries (cosa que ens hauria de fer pensar en el dineral que ens estalviaríem si anéssim nosaltres mateixos a comprar als mercats); però aquests col·lectius cobraran indemnitzacions per part de les asseguradores, del govern o de les institucions europees. Malgrat tot però, hi ha un altre sector econòmic que també es va veure molt perjudicat per la vaga, però del que no se'n va parlar; un col·lectiu que no rebrà indeminització de cap mena i que també ha patit pèrdues, si més no, importants. Em refereixo a:

LES PUTES DE CARRETERA

Les putes de carretera, més conegudes com: "les noies de cinturó ample que són més eficaces que els radars per aconseguir reduir la velocitat a la que circulen els cotxes per la carretera", han sofert també pèrdues molt importants, molt més que, per exemple les àrees de servei de les autopistes, ja que, mentre que un carajillo i un donut generen el moviment de 3 euros de capital, una mamadeta a les 7:30 del matí, genera una transacció entre 5 i 10 vegades més valor que el carajillo i el donut.

Si els transportistes han fet vaga durant 4 ò 5 dies, i el volum de camions circulant per les carreteres s'ha reduït en un 90%, és fàcil deduir que el volum de negoci de les putes de carretera s'haurà vist reduït en un 90% durant una setmana, el que suposa un 20% mensual que repercutirà en el càlcul del PIB interanual.

Això semblarà una tonteria, però si us hi fixeu, en el proper càlcul de l'Euribor, això es notarà. Segur que puja per compensar.

I és que les putes de carretera tenen un paper molt important en aquest país:

• 
  
  Disminuir la velocitat dels cotxes a les carreteres


• 
  
  Augmentar la rendabilitat de l'obra pública


• 
  
  Alleugerar el volum de trànsit pesat de les vies on no hi ha servei


• 
  
  Augmentar el consum de preservatius de colors i gustos

Fent un càlcul ràpid, la vaga de transportistes ha generat unes pèrdues importantíssimes en molts sectors que mai rebran subvencions; les putes de carretera tenen un valor afegit importantíssim per l'economia d'aquest país.

Així que, si us plau, partir d'ara, quan vegis una puta de carretera, no passis mai per el seu davant sense dir-li res; ella mai no ho faria.

Torna a ploure

No sé per què demano que em passin musiques per bluetooth, si després em desperto en sentir el soroll del mòbil vibrant sobre la taula abans que comenci a sonar la música que sempre arrenca amb una cadència a l'alça...A més, cada matí quan poso els peus a terra, allargo la mà ben ràpid per intentar parar el despertador del telèfon abans no comenci a sonar la música. Potser perquè prefereixo despertar-me també poc a poc, també amb una cadència a l'alça i no espantat de cop per l'estrident cançó del Dr Slump que sona cada dia a les 7.

M'estiro...més...més...sí!, fins aquí. Ostres, perquè és tan agradable estirar-se? i per què sempre toca llevar-te quan millor estàs dormint? ...Era l'Scarlett Johanson? estava somiant amb l'Scarlett Johanson o no...ja sóc incapaç de recordar-ho. Tant se val, vaig a posar la tele per entarar-me de les quatre notícies imprescindibles abans d'engegar el dia.

A veure què diu el Cuni... Guaita! l'Scarlett Johanson parlant de la peli de Woody Allen...

...¿he somiat amb l'Scarlett Johanson?

La noia del temps diu que plou.

Mmmm segons el radar meteorològic, a veure?, sí aquí hi plou.

Em llevo i enretiro les cortines del balcó que tinc a l'habitació.

Sí, plou. Que bé. Amb la falta que feia que plogués.

...S'hi està bé a la platja al maig. Pfff....potser ja seria hora que fes una mica de sol. Un parell de dies. El just per carregar les piles.

I ara que plou tant què faran? -torno a seure al llit-. Faran la canonada igual aquests pallassos del govern? pobre Conseller Baltasar. Té nom de Rei negre...i la veritat és que deu estar ben negre amb el càrrec que li han donat i el paper que està fotent. Quin paio més incompetent. Crec que cada dia de pluja se li clava a l'esquena com un punyal traïdor. Que curiós: un ecologista a favor de la sequera. Segur que posa ciris a Mahoma perquè foti un clatellot a St Pere (o un parell de piules) perquè no faci ploure més jeje.

Quina hora és? mmm..encara tinc temps.

En teoria no l'haurien de fer la canonada, no? Perquè van dir que era només per una situació puntual d'extrema gravetat que estàvem vivint. Doncs bé, si ara ja hi ha aigua en teoria no caldria no? Perquè no diuen que no cal? Van tardar 5 minuts en dir que ja es podien omplir piscines després que el primer vaixell carregat d'aigua amarrés a port; i ara que plou perquè no diuen que ja no hi haurà transvassament i que la canonada que han comprat l'aprofitaran per..no sé...reparar la famosa fuita de Badalona..ai no sé. Qui els entengui que els compri...

Però clar! com les obres continuin se'ls veurà la segona i tercera i fins i tot quarta capa del llautó, no? No crec que siguin tan burros. Suposo que...clar, és que deuen estar agafats pels ous per les empreses a les que es van adjudicar les obres, no? què faran ara? és molta pasta, clar. Vaja, quin lio. Potser els de Madrid els donaran un cop de mà i diran que ara, el transvassament, no. I així el govern ja no tindrà cap responsabilitat i el pobre Baltassar podrà tornar a empassar saliva jeje...ostres, en el fons, últimament som incapaços de fotre res sense Madrid. Quin cony d'Estatut vam fotre doncs?..ens van vendre un Estatut que deien que era potent, amb un gobern "amic" a Madrid...i cada cop estem més limitats...

..quina hora és?...osti...potser que espavili.

M'aixeco del llit i vaig a fer el pipi del matí.

El pipi es podria destil·lar - penso.

A veure si hi ha madalenes per sucar al cola-cao?..

"Si Cataluña quire guerra, tendrá guerra"

"Si Cataluña quiere guerra, tendrá guerra"

Aquesta sentència, pròpia de règims militars pseudo-medievals on les amenaces i cops de puny sobre la taula eren el pa de cada dia a l'hora de mostrar la força i el punt de xuleria a base de dir les coses sense pensar-les, data de l'any 2008, exactament del 7 de maig del 2008. I el subjecte (eufemisme d'"energumen") que les va pronunciar no va ser un cap rapat, no va ser un qualsevol que surt a prendre el cigaló i comenta amb els companys de partida de mus, ni tan sols va ser Jiménez Losantos, no. La cosa és molt més greu. Qui firma aquesta sentència és ni més ni menys que Guillermo Fernández Vara, molt honorable (?) president d'Extremadura...per cert, del PSOE.

I és que la cabra tira al monte i de tal palo tal astilla. Si pensàvem que amb la retirada de Juan Carlos Rodríguez Ibarra la tírria extremenya vers Catalunya quedaria com a cosa del passat, anàvem ben equivocats; i és que ha estat molt pitjor el remei que la malaltia.

El (senyor) Fernández Vara va escupir aquestes paraules mentre es referia al nou sistema de finançament autonòmic que s'ha d'aplicar segons l'Estatut del 2006 aprovat per majoria absoluta al Congrés dels diputats de Madrid, amb els vots a favor del conjunt del PSOE ( partit al que pertany similar energumen), segons el qual, les percepcions econòmiques per a Catalunya s'han d'incrementar de manera notable d'acord amb la llei per compensar el dèficit fiscal (ja no parlo de l'històric acumulat) que pateix Catalunya que, avui en dia, ratlla ja el robatori.

Davant la intenció oficial del Ministre Pedro Solbes d'aplicar el nou finançament durant el curs 2008-2009, Fernández Vara va respondre:

"Entonces nos vamos a ver las caras, porqué si tocan nuestros intereses, nos van a encontrar"

El cas és senyor meu, que Extremadura rep molts més diners per habitant que Catalunya. De fet, darrere del País Basc i Navarra (ambdós, paradisos fiscals dintre d'una España incomprensible cada día més), Extremadura és la comunitat autònoma que més rep; en concret 2372 euors per habitant. Catalunya, la comunitat que més ha contribuït històricament a incrementar els ingressos de l'Estat, està en la 12ena posició d'aquest rànquing de comunitats que més reben (per a qui no estigui molt posat en el tema, Espanya té 17 comunitats autònomes), en concret, Catalunya rep 1950 euros per habitant més de 400 euros menys que els que reben els extremenys.

Evidentment, si Catalunya obté un nou sistema de finançament (no us feu il·lusions perquè ens acabaran donant pel cul com han fet sempre gràcies a la nostra incompetent classe política), haurà de rebre més diners i, presumiblement, en tocarien menys per els Extremenys (que per cert, són la comunitat autònoma que menys contribueix).

Segurament, si el president d'Extremadura tingués el graduat escolar i fos un ésser bípede, sabria que si és president d'alguna cosa és gràcies als catalans i la nostra lluita històrica per assolir l'Autonomia que després es va repartir a tothom com si fossin cromos gràcies al famós "café para todos" i que, per tant, la seva tírria segurament l'hauria de derivar cap a altres bandes (per què no al País Basc? a qui tothom llepa al cul sense saber encara per què? serà perquè tenen armes?...interessant i perillosa deducció...) i no cap als catalans precisament, gràcies als quals Extremadura avui en dia és Extremadura.

De totes maneres no cal patir, totes les pel·lícules tenen segones parts, i el Café para todos no n'és una excepció. El nostre Estatut retallat per tot arreu i amb recursos d'inconstitucionalitat al Tribunal constitucional imposats per el PP, amb penes i treballs es posarà en funcionament mentre, al darrere, altres comunitats han calcat el nostre estatut i l'han tunejat fins fer-lo fins i tot molt més potent, com és el cas del del País Valencià (estatut aprovat, per cert, per el PP i que evidentment no té cap recurs d'inconstitucionalitat ). No pateixi (senyor) Fernández Vara, que ja s'ho faran venir bé per millorar el finançament de tothom abans que el dels catalans per deixar-nos de nou a nosaltres a la cua i a vostè amb la butxaca ben plena.

Deprés ens pregunten per què volem la independència?

Visca Catalunya lliure!!

Sant Jordi

Són matins assolellats i amb colors vius i tardes en les que sovint algun cap de núvol deixa caure quatre gotes per enretirar-se de nou al tard i deixar-nos gaudir d’un final de dia radiant.
Sant Jordi és un dia diferent, un dia molt de tothom, un dia especial dintre de cada ú perquè a diferència d’altres dates assenyalades de l’any, el 23 d’Abril no és festiu i això fa que sigui més nostre, més teu, més “meu” dintre de cada un de nosaltres. Cada Sant Jordi és especial perquè tu, perquè jo, el fem especial perquè dins nostre sentim que és Sant Jordi i sentim que és especial. No cal que ningú ens ho digui; ho sabem només en obrir els ulls quan les nostres pupil·les es contrauen irradiades per la llum especial que respira aquest dia.

Vas a treballar i, a diferència de la resta de dies, en sortir no tens ganes d’anar a casa, tens ganes de quedar-te al carrer, de caminar la rambla, de donar un tomb per la plaça de trobar-te gent que coneixes, d’escoltar mil converses a l’hora que es produeixen al teu voltant, de mirar el dors de cent llibres, de buscar la rosa més bonica. I no et sents empès per la pressió comercial, et sents empès pel que realment tens ganes de fer; perquè aquesta festa és teva, de dintre teu i per un dia, respons a la teva voluntat més íntima. Et compraràs o no el llibre, però segur que compraràs la rosa. La rosa com a símbol de tot allò que la cultura popular ens transmet mitjançant metàfores submergides en una llegenda:

La Llegenda de Sant Jordi.

Reis, Princeses, Cavallers, Dracs, Herois, Èpica...tots els ingredients d’una pel·lícula fantàstica amb el segell de Disney que resulta que marca una de les tradicions més maques de la nostra cultura; és curiós oi?
Suposo que tot radica en el nostre dia a dia; en el fet de cada dia, per cada un de nosaltres, està ple d’èpica; perquè tots nosaltres tenim la nostra princesa per algun lloc, perquè a tots ens amenaça un drac i perquè a tots ens agradaria ser els herois que pogués vèncer el nostre drac i viure amb la nostra princesa particular. Perquè el que aquesta llegenda representa és el somni que tots nosaltres anhelem complir algun dia; amb els nostres matisos particulars: el drac pot ser el banc, o la hipoteca, o el jefe...i la princesa pot ser el príncep, o qualsevol altre desig...però en cada un de nosaltres s’escriu també una llegenda. No tenim un cavall blanc ni segurament la protecció divina; i potser la nostra història s’allarga irremeiablement en el temps i se’ns farà molt difícil poder vèncer el drac; però estem segurs que un dia o altre ho aconseguirem. N’estem tant segurs que cada any regalem la rosa, com a mostra del nostre compromís, com a penyora, assegurant i assegurant-nos que, tard o d’hora, vencerem el drac i la nostra història podrà ser també digna de llegenda.

Newton i el J&B

No us heu plantejat mai com els grans pensadors del passat van arribar a les seves sabies conclusions? com podien esbossar un "eureka!" de sobte en tenir una idea genial i comprendre de cop algun dels grans enigmes de la naturalesa?

Jo sí, sovint m'hi aturo a pensar i recentment, després de moltes hores de pensar i de donar-hi voltes, crec que he entès com es construeix tot i quines són les bases de tant precises connexions neuronals. Així que me'n torno als origens de la física moderna per replantejar-la de nou de zero. De manera que em planto al mig de la campinya anglesa, prop de Cambridge, sota un pomer compartint ombra amb el bon jan de sir Isaac Newton, segons abans que una oportuna poma es despenji de la seva branca per impactar sobre tan il·luminada closca.

Molt bé. Primer error: començar la història amb Newton ja ajagut a terra. Clar que no!! el més important és el que hi ha abans de tot això. Així que us convido a recular un parell d'hores abans i ara sí, ara sí som en l'escenari ideal per la ploriferació d'idees genials que expliquin el funcionament del nostre món: La Cantina!

L'Isaac està al bar, amb un bon got de whiskey a les mans i amb un bon pedal, rodejat dels seus col·legues, cada qual amb el seu pedal corresponent. Ai amics i amigues, oi que ara tot agafa més sentit?? Costa d'entendre que una migdiada sota un pomer aporti idees genials, però un bon pedal...Quants de nosaltres no hem tret teories sensacionals al voltant d'unes quantes ampolles ja buides de birra? No té cap mèrit això! Poc a poc tot va agafant sentit.

En Newton surt de la cantina borratxo, veu un pomer i diu als amics que té ganes de menjar una poma, els amics li diuen que no, i ell, que sí! i se'n va cap allà i intenta enfilar-se a l'arbre. Amb tot això, els amics se'n cansen, veuen passar un grup de noietes britàniques tajes i amb moreno gamba (made in Salou) i se n'hi van al darrere. Total, que se'ns queda l'Isaac tot tocat, intentant enfilar-se a un pomer. Evidentment no se'n surt i acaba per adormir-se sota el pomer fins que, dues hores més tard, una poma que li cau al mig de la closca, el desperta i, en plè deliri trascencental (més conegut com el moment: "tiu, que t'estimo moltíssim, ets el meu millor amic..") comença a pensar en : "osti tu...per què cauen les pomes ??"

Vist així, qualsevol de nosaltres podem ser objecte d'estudi per les generacions futures si escribim totes aquelles coherents teories que engendrem repenjats a una barra de bar ja enganxosa.

Jo mateix l'altre dia, en plè apogeu post sopar de celebració, brindis de celebració, birres de celebració etc. Vaig completar la Teoria de la Gravitació Universal (TGU) postulada per Newton a partir de la seva taja ara fa 350 anys i que estava incomplerta. Així que preneu nota perquè això s'estudiarà a Física d'aquí un parell de segles:

TGU: Annexos imprescincibles per entendre la dinàmica de l'Univers

1. 
   
   1. La força amb la que dos cossos s'atrauen és directament proporcional a la quantitat d'alcohol ingerida per tots dos.


2. 
   
   2. La força amb la que un cos és projectat contra altres cossos en posar-se en contacte amb un tercer cos que traça una òrbita definida és directament proporcional a la quantitat d'alcohol ingerida per el primer.


3. 
   
   3. La repulsió gravitacional generada en un cos femení per un cos masculí és directament proporcional a la quantitat d'alcohol ingerida per el segon.

...i 4:

El Robocop.

Timostar

Dijous passat, sobre les 18h vaig rebre una trucada mentre esperava en una oficina d'Halcón viajes que una inepte dependenta en pràctiques entregués uns bitllets per l'AVE a un amic.

La trucada era del programa de puntos Movistar i el motiu de que em truquessin era oferir-me donar-me d'alta a un nou timo anomenat zona azul.

Com que el meu amic estava embarrancat en la verborrea sense sentit d'una pobre noia que no sabia ni on tenia la tecla d'enter a l'ordinador, vaig accedir a que m'expliquessin en què consistia l'oferta.

Abans d'avançar en la història, una pregunta que deixo a l'aire:

- Per què quan et truquen de telefònica se sent tan malament?? no és una incongruència? quina imatge donen al client si quan et truquen sembla que ho facin amb un telèfon mòbil de la 2a Guerra Mundial d'aquells als que s'ha de donar corda mentre viatgen en un tren de mercaderies per la tundra siberiana en mig d'una gran ventisca?? És quelcom que no entenc...no em cap al cap...em pertorba..no sé

Bé, seguim. L'oferta consistia en que per donar-me d'alta en la zona azul aquesta, ells em regalaven 20000 punts, sense cap contrapartida aparent. Em va demanar si em semblava bé i vaig dir que, si no hi havia cap contrapartida, sí. Un cop fet això em va fer una enquesta per saber si estava content amb el meu telèfon mòbil, que quines aplicacions que mancaven al meu terminal actual m'agradaria que tingués un hipotètic terminal nou; i finalment em va dir que, sumant els 20000 punts que m'havien regalat per la cara amb els meus punts cumulats em podien oferir un telèfon SonyEricsson patatín patatero i jo vaig dir que vale, que em semblava bé (INNOCENT!!!) a lo que ella va respondre que això implicava que jo em comprometés durant 18 mesos més de permanència a Movistar; i jo vaig dir que vale (total, si no pago a Movistar pagaré a una altra companyia, així que tant me fa) i ella em va comunicar que si volia fer-me enrere, tenia 15 dies per fer-ho sense cap problema.

Dimarts al matí rebo el mòbil nou, i en obrir-lo veig que és un telèfon que té unes prestacions inferiors a les que té el meu mòbil actual i penso: "Joder! seran cabrons!". És cert que la noia em va dir de quin model es tractava però...jo què sé!! no tinc un catàleg de telèfons memoritzat entre cella i cella, vaig pensar ( de nou INNOCENT!!!) que m'enviarien un telèfon guapo, com els que ofereixen a les noves altes i tal; però no.

Total, truco a Movistar per comentar la meva situació i fer marxa enrere en el cotracte, tal i com m'havien dit que es podia fer. Em diuen que per això he de trucar al programa de puntos Movistar al 4636 (número no gratuït amb tarificació igual a la d'una trucada movistar-movistar) i hi truco.

De nou, la qualitat del sò dista molt de ser ínfima. Estic parlant amb un tiu que en aquell moment està embolicat amb el seu ponxo de colors enfilat dalt d'un burro baixant del Machu-Picchu. Després d'explicar-li la història (10 minuts perquè la qualitat del sò era tan dolenta que no ens enteníem) em diu que passa la meva trucada a un agent """especialitzat""". Espero durant més de 5 minuts escoltant, amb sò precari, la cançó de Moby. Al cap de 5 minuts em despenja una teleoperadora que em diu el seu nom i tal qual, em penja la trucada. És a dir: 17 minuts de trucada pagant jo, per res.

Què vaig fer? torno a trucar.

Parlo amb un altre noi en condicions similars de sò, i després d'uns deu minuts em diu que va a consultar, que "aguarde por favor" això són 10 minuts més. Quan es digna a tornar a parlar amb mi em diu que he d'enviar un fax i em dóna el número.

Al vespre redacto un fax amb les meves dades i la meva sol·licitut, i al matí vaig per enviar-lo. No hi ha manera que el fax s'envïi, i un responsable de correus em pregunta si aquell número és correcte perquè és un número molt raro.

Aleshores em dirigeixo a una botiga Movistar per poder parlar cara a cara amb algú. Li explico la història a una noia que em diu que no hi pot fer res, que el que es fa per telèfon s'ha d'arreglar per telèfon...i finalment afegeix la coletilla: "No s'ha de fer mai res per telèfon perquè després passa el que passa"

Perdona?? què?? passa el que passa? assumeixes tu, treballadora de Movistar, que la teva empresa, Movistar, utilitza les trucades a clients per estafar-los?...crec que està clar que sí.

Què faig? torno a trucar al 4636 i aquest cop m'atèn una noia. De carrerilla li explico tot fins l'última coma, sense entrabancar-me i acabant amb la frase: "deme el número de fax correcto puesto que el que me facilitaron ayer era falso".

Em diu que va a consultar-ho, la qual cosa suposa 5 minuts més de Moby i quan torna em diu que no cal enviar cap fax, que m'ho pot solucionar ella des d'allà. No m'ho puc creure. Aleshores em pregunta si estic segur que cap familiar o veí meu no ha rebut el meu mòbil. Em quedo amb una boca que sembla l'esboranc de Bellvitge.

- Que no! que el móvil lo tengo yo, que es un puto walkie-talkie y no lo quiero y por este motivo quiero dar marcha atrás en el contrato (imbécil!!).

Em diu: Había entendido mal, voy a consultarlo. No se retire.

La qual cosa suposen 10, 10!!! minuts de Moby. Quan torna em diu: Para esto tiene usted que enviar un fax (AAAAAARRRRRRRRRRRGGGHHHH!!!!) al número tal. Donant-me el mateix número que m'havia donat el dia anterior l'altre paio.

Li dic que no, que allò és una estafa i li demano que em dóni la direcció postal de la seva oficina per enviar-hi un bureau-fax i assegurar-me així que reben la meva solicitut. I em diu que serà impossible.

- Vamos a ver, dónde trabaja usted? Está en un edificio en una calle o trabaja en la Estación espacial? - li dic

- en un edificio - contesta estòicament.

- Pués quiero la dirección de este edificio.

- Éso va a ser imposible señor.

Li dic que allò és il·legal, que totes les empreses tenen un domicili postal i un NIF i....però buenu, no hi ha manera. Al final desisteixo. Porto 27 minuts de trucada i li dic que vale, que ja n'hi ha prou, -que et dónin pel cul a tu i a tots els que tens a menys de 300m de radi- penso, però no li dic.

- Quiere el señor hacer alguna otra consulta?

- !!!????...qué? esto es cachondeo?? voy a colgar! porque estoy pagando yo!!

- Muy bién, muy amable gracias por su...tututututu...

Real como la vida misma. No he exagerat res del que he escrit, al contrari, us he estalviat coses.

Així que a partir d'ara, quan us truquin oferint-vos qualsevol cosa no accediu a res, són uns mafiosos i se les saben totes....imagineu, una empresa que no té ni domicili...increïble. I ens tenen a tots enganxats pels collons....tant a homes com a dones.

Pareu compte!